Estornells

Des de Cap d'Any sento una xerradissa agra d'ocells a Barcelona, un txrric entrecreuat que podria ser una assemblea d'aquestes cotorres llunàtiques que s'han ensenyorit de les nostres ciutats. Però a les branques nues dels arbres només hi veig estornells, siluetes fosques i rondinaires que fan una estampa sinistra, digna de Hitchcock. Semblen esperar, desitjar o fins i tot voler provocar alguna desgràcia. Fan basarda. Tants estornells fent sentinella damunt dels nostres caps fan pressentir un mal averany, com el que haurien tingut els antics grecs i els romans, que llegien el vol dels ocells, el cant o la disposició de les seves vísceres com a anuncis de prodigis o de calamitats. Els estornells no són simpàtics, d'un en un potser sí, però en grup són una plaga que arrasa oliveres i malmet collites. A la nit, quan vénen a dormir als parcs i places urbans, fan un guirigall eixordador i l'endemà al matí deixen un rastre excrementici que cobreix bancs, parterres i cotxes aparcats. Certament els esbarts d'estornells formen aquests misteriosos núvols negres, d'una estranya elasticitat que ara s'apilonen en una compacta bola negra, ara s'estiren, ara es migparteixen i es recomponen a una velocitat vertiginosa. Són maniobres de distracció, perquè els estornells són males persones, i no és bo començar l'any colonitzat per les rates del cel.

Jo juraria que cada dia els estornells xisclen amb una veu diferent. Perquè són uns traïdors professionals, imiten qualsevol so de l'entorn amb més traça i malícia que el lloro. Poden fer-se passar enganyosament pel xiulet d'un cap d'estació o per una alegre mallerenga amb la mateixa mala idea amb què el llop es va disfressar d'àvia de la Caputxeta. Vigileu doncs, amics lectors, perquè l'enemic ja és aquí. Penseu que els estornells també imiten les trucades de mòbil i qui sap si aprendran a enviar missatges per Whatsapp. No us en refieu.