5 anys del 10-J

De totes les efemèrides que celebrarem aquest any 2015 –els 75 anys de l'afusellament de Companys, 40 anys de la mort de Franco, l'inici de l'Any Llull amb motiu dels 700 anys de la seva mort, etc.– la que em sembla més rellevant encara que pugui passar desapercebuda és el cinquè aniversari de la gran manifestació del 10 de juliol. Sí, ja fa cinc anys de la sentència contra l'Estatut del Tribunal Constitucional que trepitjava la voluntat democràtica del poble de Catalunya i ja fa cinc anys que els catalans vam dir prou i vam sortir al carrer.

Serà la història la que marcarà les fites que van canviar el país i encara no tenim prou distància temporal respecte dels fets com per avaluar-ho, però és molt probable que el 2010 sigui considerat l'any de l'inici del procés. El dia 28 de juny del 2010 s'havia fet pública la sentència que declarava inconstitucionals 14 articles de l'Estatut, en deixava subjectes a la interpretació del tribunal 27 més i invalidava el preàmbul en què ens reconeixíem com a nació. El text complet de la sentència es donava a conèixer el dia 9 de juliol. L'endemà, un milió i mig de persones convocades per Òmnium Cultural omplíem el passeig de Gràcia al crit de “Som una nació, nosaltres decidim”.

El 10 de juliol del 2010 vam fer la primera gran manifestació independentista en què participaven ciutadans que mai havien sigut independentistes ni tenien ganes de ser-ho; hi érem tots: sindicats, entitats, ciutadania. Va ser el primer gran gest de dignitat nacional fet en democràcia, un gran acte de rebel·lió, de parar els peus a Madrid, d'agafar el timó per part de la ciutadania. El 10-J va ser un rotund “ja n'hi ha prou”.

Després en vindrien moltes i més espectaculars. Però aquella va ser la primera manifestació del procés i la que va donar pas a tot el que ha passat després. Quan ja siguem independents, conscients del fil de la història, celebrarem el 10-J com la data d'inici de la victòria.