Mam

Fa exactament un any que John Maas–l'inventor nord-americà del Gaudí App (tan altament recomanable com trilingüe)– em va regalar un llibre d'una amiga seva, Rosie Schaap: Drinking with men (Tot bevent amb homes), una autobiografia escrita a base dels bars que l'autora ha anat coneixent al llarg de la seva vida, que no són pocs. A primera vista, podria semblar que es tracta d'una exploració dels baixos fons a la Bukowski o bé una faula alliçonadora escrita a fi d'animar els abstemis, però no. Al contrari, és una celebració dels bars en tant que llocs acollidors en què es pot conèixer un ventall immens de gent i escoltar un ventall ídem d'històries. Alhora que s'hi beu. Ara bé, la Schaap no és cap alcohòlica, sinó que pertany a aquella classe de persones que els metges encara no han sabut categoritzar: els bevedors. Si els alcohòlics –com sap tothom que n'hagi conegut de prop– són uns addictes exasperants que beuen, al cap a la fi, per aniquilar-se psíquicament i físicament, tot causant un munt de maldecaps als que els estimen, doncs els bevedors com la Schaap, per contrast, posen límits al seu consum d'alcohol, que fan servir, sobretot, per millorar la seva vida social. Per això, ella no beu mai ni a casa ni a la feina, només als bars, que són, diu, la seva “segona casa”: l'antídot idoni a la solitud. Com ho eren –en el meu cas concret– el desaparegut però llegendari bar Hollywood al Poble-sec, que em va proporcionar els primers amics barcelonins, o el Cafè del Centre, a l'Eixample, on vaig conèixer, entre altres, el meu primer editor (el gran poeta Antoni Clapés). Si parlo del llibre de la Schaap és perquè és tan refrescant sentir com algú parla sobre els bars i el beure amb la mateixa desimboltura que tants escriptors ho fan sobre el sexe, posem per cas. En fi. Avui en dia, per cert, tot al contrari que la Rosie Schaap, no bec gairebé mai als bars i sí a casa. Segurament perquè a casa em sento més a casa que en cap altre lloc. Per acollidor que sigui.