Homo Sapiens
Les raons d'una llengua maltractada
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
es de fa un temps, cada cop que hem tingut l'oportunitat de conversar amb algun estranger sobre el procés sobiranista, utilitzem un argument que és imbatible per convèncer-los sobre les raons –actuals i històriques– que ens han portat a demanar la independència de Catalunya. És un argument que, volgudament, s'allunya de l'espoli econòmic que patim –una raó de pes que també convenç, però que sovint també aixeca suspicàcies– i que té com a base el menyspreu i la persecució que ha patit i pateix la nostra llengua per part de l'Estat espanyol. La qüestió és fer-los veure què sentirien ells –ciutadans britànics, alemanys, francesos o italians, parlants de llengües plenament normalitzades a tots nivells– si quan anessin, per exemple, a fer la seva compra habitual al supermercat es trobessin que menys del cinc per cent dels productes exposats fossin etiquetats en la seva llengua. I que no només patissin aquest greuge, sinó que, a més, es trobessin que molts dels productes tinguessin l'etiqueta en un idioma estranger d'un país ben allunyat, com ara el portuguès. Com podeu suposar, l'estupefacció dels interlocutors és màxima i no els entra al cap que una cosa similar els pugui passar al seu país amb una llengua que és oficial a tots nivells. Llavors és quan només resta dir-los que ni amb gairebé quaranta anys de democràcia la qüestió no s'ha arreglat i que la llengua tampoc no està ni molt menys normalitzada en àmbits clau, com ara la justícia o els mitjans de comunicació. I no només això, sinó que els últims anys els atacs contra el català a l'escola –un dels pocs llocs on hi havia una certa normalitat– s'han reprès i intensificat. Uns atacs que, tal com es pot comprovar en el dossier que us oferim aquesta setmana, gràcies a un minuciós treball del mestre i pedagog David Pujol, es remunten a tres-cents anys enrere, després que Catalunya perdés les seves llibertats. Un menysteniment de l'Estat i la societat espanyola que, si no ha assolit el clar objectiu proposat –la desaparició de la llengua catalana–, ha estat només gràcies a la lluita i a la fermesa de la gent del país. Una lluita i una fermesa que també ens durà, no ho dubteu, a assolir l'estat que, finalment, ens ho resoldrà tot plegat.
D