Cap any és igual

Fa pocs dies hem estrenat l'any nou, el 2015. Serà diferent de l'anterior, segur, no sabem si millor o pitjor. Han començat a passar coses, el cas de l'atac terrorista de França. Un crit d'atenció, una crida a plantejaments seriosos. Per això, deixeu-me en aquest començament d'any fer una crida a tots els responsables del diari, ja sigui en paper, digital o televisió, a no parar de defensar mai els valors de la pluralitat. Jo crec que en aquesta paraula es troba la base de la convivència humana. Fixeu-vos que tot el que passa és sempre per creure'ns que tenim la veritat absoluta, per tant, si cal s'ha de matar per defensar aquesta veritat. És trist que en ple segle XXI la humanitat encara no hagi estat capaç de llegir la història i adonar-se que tot, finalment, ha d'acabar amb diàleg. Totes les guerres s'han acabat quan s'han assegut en una taula els dos bàndols i han signat la pau. Calia, llavors, fer la guerra? Per als que fabriquen armes, sí. L'atemptat de França ens ha tocat de prop als que ens dediquem al ram de la informació. Altres vegades ha tocat a altres col·lectius. Una societat que no té o perd el sentit de l'humor no pot anar endavant. Són molts els lectors que creuen que l'humor no ha de tenir límits. De tot es pot fer humor, de tot. Deixeu-vos de respectes, que amb aquest nom l'únic que es defensa és la censura. S'haurien de fer classes per aprendre a riure. Fins i tot seria bo que ens riguéssim de nosaltres mateixos.

El Punt durant una època va dedicar moltes planes a l'humor, sobretot a l'estiu. I la veritat és que van sorgir molt bons humoristes. Si algun dia la situació econòmica millora, cosa que veig molt difícil, suggereixo que es posi en marxa un suplement setmanal de caire humorístic. Seríem molts els que ho agrairíem. Que en prenguin nota els alts comandaments per si algun dia se'n presenta la possibilitat. Estic content de saber que els que han quedat amb vida de la revista humorística francesa Charlie Hebdo hagin decidit continuar endavant fins i tot com a homenatge als que han caigut vilment assassinats quan estaven al peu del canó. Sortiran amb un milió d'exemplars, que aviat és dit. Tornem a l'any nou. Espero que els redactors del diari s'hagin posat les piles per estar al peu de la notícia. D'informacions no en faltaran i confiem que tots plegats l'any nou ens porti seny per no equivocar-nos a l'hora de prendre decisions. Haurem de votar moltes vegades i dels nostres conscients i analitzats vots en dependrà el futur de moltes coses. Però també vull pensar en altres coses, diguem-ne, més humanes. Respecto aquelles persones que creuen que hem de prescindir de coses minúscules, que estan molt allunyades dels grans pensaments. Ho sento; a mi, i crec que a molts lectors, també ens agrada aquella vida desenfadada que ens fa respirar una mica. M'agrada que el Barça guanyi per cinc a zero i m'agrada que cada vegada més es tingui cura de la natura per poder-la nosaltres fruir. I ho torno a repetir, m'agradaria que aquest fos l'any de la pluralitat en tot el sentit de la paraula. Respectem tothom, deixem que cadascú pensi com vulgui i actuï com vulgui, però mai oblidant el que tenim al davant o al costat. Seria meravellós. I per què no pot ser si depèn només de nosaltres?

El digital. Montserrat Dalmases, de Terrassa, m'envia un correu en el qual diu textualment: “M'agrada, per guardar, notícies aparegudes al diari. Les guardo a Facebook per no guardar tant de paper. El que no m'agrada és que amb la notícia que guardo hi vagin inclosos els comentaris que fan els lectors. N'hi ha alguns que són tan ofensius que fan mal als ulls. No sé si algú més els ha fet aquest suggeriment, però ja seria hora de poder captar la notícia sense la brutícia que hi ha al darrere.” Montserrat, n'he parlat amb els tècnics de la casa i em diuen que és possible enregistrar les notícies sense que necessàriament s'hagi també d'enregistrar allò que no li interessa. Concretament em diu Josep Madrenas que si utilitzes l'enllaç que hi ha a la icona que té forma d'impressora llavors surt la notícia sense capçalera ni comentaris. Bé, com que jo en aquest món m'hi perdo fàcilment caldrà que en parli amb algú que hi entengui o en tot cas podeu trucar al diari demanant per Josep Madrenas i molt amablement us resoldrà el problema un cop tingui les dades exactes de com ho feu. Per cert, Montserrat, em va agradar molt el comentari final que deia “aquesta petició no és una innocentada”, ja que em vàreu enviar el correu el dia dels Innocents. Recordeu que més amunt parlàvem del sentit de l'humor? Doncs la Montserrat n'ha estat un exemple. Que perduri i s'encomani. Acabo desitjant a tothom un bon any 2015. Si tots hi posem el coll serà millor. Ho espero.