LA CRÒNICA
No varen entendre res
Dies abans del cinc de gener passat, els carrers per on havia de transcórrer la cavalcada dels Reis d'Orient a Girona varen quedar envaïts pels equips tècnics de TV3. Un ampli dispositiu d'aparells d'il·luminació resseguia la ruta, les façanes dels edificis varen ser enfocades amb llum blava i sobretot la plaça Catalunya va ser literalment ocupada, dedicada del tot a la transmissió de la cavalcada de Reis. Es varen fer proves i es va reforçar la seguretat guardant els equips nit i dia per evitar furts. Els gironins observaven aquell desplegament afalagats: per una vegada, la ciutat guanyaria protagonisme, en lloc de la reiterada transmissió de la cavalcada de Barcelona. Molta gent es va asseure davant del televisor a l'espera de l'esdeveniment.
Per part gironina, la cavalcada es va preparar amb gran rigor, amb un vestuari meravellós, una àmplia varietat de personatges fantàstics, un seguiment extraordinari per una comparseria entusiasta i una organització impecable. La Confraria de Jesús Crucificat –els manaies– té confiada la cavalcada i les aportacions de Joaquim Pla Dalmau i Xicu Masó hi confereixen una categoria notable, una interpretació festiva però, al mateix temps, seriosa del que ha de ser l'arribada d'uns Reis Magsd'Orient. I els responsables actuals treballen des de molt temps abans perquè tot surti perfecte, i ho aconsegueixen.
Doncs bé: la transmissió de TV3 va resultar decebedora. No varen entendre res. Es pensaven que venien a poble a transmetre una xarbotada, una disbauxa. Assignaren dues presentadores –pobretes– que maldaven per fer entendre que tot era “maco” i divertit, però sense oblidar que era una broma, que no es podia prendre seriosament. Amb un somriure maliciós als llavis, ens volien transmetre que no ens ho havíem de creure, amb excepció dels nins innocents. Es va muntar un plató al centre de la plaça Catalunya on varen entrevistar personatges que no tenien a veure amb la cavalcada; es varen oblidar dels moments importants de la desfilada, de les salutacions i de la majoria de detalls genuïns. Era una transmissió més de Super 3, amb els seus personatges, amb bromes fora de lloc, amb una alegria fingida i sense entendre el sentit autèntic de la festa. I els infants petits són innocents –per ventura seva–, però no són ximples, ni pallussos. Veuen desfilar els Reis amb una serietat extrema, conscients de la meravella que es desplega davant dels seus ulls. Observen amb una contenció d'emocions corprenedora l'arribada d'aquells personatges que faran realitat els seus somnis. Mereixen el nostre respecte. Tot el que converteixi la cavalcada en un carnaval disbauxat és una perversió. I TV3, amb la seva horrible transmissió no va comunicar cap sentiment.