Els noms dels llocs

Aquests darrers anys, per tot el territori, en muntanyes, planes, zones rurals o arran de mar, s'hi han anat plantant senyals indicadors de direccions, rètols clavats a terra que diuen cap a on porta un camí i el temps o la distància que hi ha fins a arribar-hi. A diferència d'altres països, en el nostre és possible caminar per quasi tot arreu, amb independència de si estem travessant una finca privada (quasi sempre és així) o de si estem en un espai públic. És un privilegi que ens permet no només passar per camins públics sinó també seguir qualsevol corriol o travessar boscos i prats, moure'ns sense barreres i gaudir lliurement de la naturalesa i del paisatge. Ara encara és més fàcil gràcies a aquests senyals indicadors que han anat apareixent de forma progressiva, a iniciativa generalment de les institucions públiques. Avui, sobre el terreny, tenim molta informació sobre els camins a seguir per anar d'un poble a l'altre, o fins a un veïnat, una ermita, un coll, una font o fins al cim d'un puig. Sabem ara com anar-hi. En canvi, excepte que ens acompanyi un bon coneixedor del lloc, no sabem el nom dels llocs que passem mentre seguim el camí que ens han indicat. Ara que tenim una extensíssima xarxa de camins ben identificada, seria lògic complementar-la posant el nom dels llocs que el caminant o el ciclista veu quan segueix la ruta. Si un rètol diu que aquesta esplanada és la “plaça de les Bruixes”, l'indret adquireix significat. El mateix passa si ens diuen que estem al “Suro Robat” (qui el devia robar?), o que això és la “cova dels Lladres”, o que aquest és el “torrent de l'Alou” (què deu ser un alou?), que aquell revolt és el “salt del Llop” i
que aquell petit pont es diu “pont de les Dobles” (per què es deu dir així?). La toponímia del nostre país és
riquíssima. Reflecteix la història, les formes de vida
del passat i destaca elements singulars o que eren
referents. D'altra banda està força estudiada. Per això no seria pas complicat, i seria magnífic, que els topònims, els noms dels llocs, no només estiguessin en els llibres i en els mapes sinó que es fessin també visibles sobre el terreny, que poséssim els noms als llocs que els correspon. Ara seguim un camí però ens perdem l'enorme riquesa que són els noms dels llocs. Algú
potser pensarà que posar els noms sobre el terreny
és impossible d'aconseguir. De fet no és pas més difícil que senyalar els camins que van d'un lloc a l'altre del territori, i bé que s'ha fet. Ara toca posar els noms. Valdrà la pena.