Vidal

A hores d'ara, tothom el coneix: és afable, sensat i amb una sòlida cultura jurídica. Estic parlant de Santiago Vidal, el jutge que ha portat al paroxisme el govern espanyol. Els jerarques de l'altiplà han avisat el Consejo General del Poder Judicial que a Catalunya hi ha un jutge que conspira en les tenebres, tot redactant una Constitució catalana, i que cal castigar-lo on més mal fa: l'expulsió de la carrera judicial.

Sembla una broma d'algun exaltat però no ho és. Santiago Vidal té arguments legals sobrers per demostrar que no ha fet res d'il·legal, i puntualitza: “La llei orgànica del poder judicial diu que podem fer informes tècnics durant el nostre temps lliure.” Ara bé, quan es tracta de “sediciosos”, de “traidores a la patria”, de “terroristas/nazis/comunistas que quieren romper la sagrada unidad de España”, qualsevol pas, qualsevol tropell, qualsevol arbitrarietat és bona. A continuació se'n van a París a clamar per la llibertat d'expressió.

D'entre les coses que preparen i que transcendeixen (de secretes n'hi ha un munt, mentre Mas i Junqueras discuteixen que si naps que si cols), n'hi ha una d'encantadora: Pedro Morenés, ministre de Defensa, ha tingut una gran pensada: atès que els catalans hem donat mostres palpables del nostre militarisme, ja que quan veiem un objecte, una insígnia, un tanc, un míssil o una gloriosa desfilada militar se'ns posa aigua als ulls, vol aquest bon senyor que gaudim amb un museu militar. Diu que no passem ànsia, que el pagarà Madrid. ¿Qui li ha demanat aquest temple de la violència? ¿És una seqüela de la doctrina Wert: “Vamos a españolizar a los niños catalanes y también a los adultos”?

Ara diuen que estan incordiant Messi, per colpejar el Barça, perquè “esos catalanes” criden independència durant els partits.

Desitgem que Santiago Vidal se'n surti de l'atac del govern espanyol via CGPJ, que el museu militar l'edifiquin al costat de la Moncloa i que Messi ens doni moltes alegries. I endavant.