Conversos

Els qui teniu l'amabilitat de llegir-me sabeu que en aquesta columna he parlat moltes vegades del meu país i de la llibertat que li cal com l'aire que respirem, del procés cap a la independència –que he viscut amb tanta passió–, de l'alegria de veure que el poble es despertava i anava entenent, per dignitat o per butxaca, que havíem de ser un estat dins d'Europa. He parlat amb orgull de les manifestacions pacífiques, dels onzes de setembre, amb ves i vies catalanes, m'he referit als joves i al plaer de veure'ls exaltats, amb l'estelada al coll, sense records que pesen i entrebanquen, només amb un futur amb la llavor de la llibertat plantada al cor. He parlat del color groc –jo, que no sóc traçuda, fins i tot em vaig fer una bufanda color de blat madur: pas mal. He parlat del 9-N, de les cues, de la gent que votava emocionada, de les autoinculpacions...

I ara... I ara, què? Doncs ara estem desil·lusionats. Les negociacions per arribar a un acord per fer les eleccions plebiscitàries han durat massa i, a hores d'ara, no han acabat bé. Condicions, pròrrogues, tàctiques, una reunió que ajorna una altra reunió que ajorna una altra reunió que ajorna una altra reunió. Hem esperat pacientment. S'han de posar d'acord per força, dèiem, no hi ha cap altre camí que l'acord, no poden decebre el poble, i el poble ho ha dit amb veu molt clara, vol votar ara mateix, sense cap dilació. Volem votar, clamàvem, i els negociadors parlaven de llistes. Però quines llistes més estranyes! Quines condicions més dictadores que ha imposat una de les parts: jo posaré a la meva llista aquest i aquest, i tu hi poses aquest i aquest altre perquè jo t'ho dic. Un aire gelat de desconfiança fa dies que ens recorre l'espinada. I si... I si... I si, en el fons, un dels negociadors no volgués que votéssim? I si, en el fons, a un dels negociadors no li interessés que votéssim? Llavors no hi ha res a fer. Perquè, de la mateixa manera que dos no es barallen si un no vol, dos tampoc no s'entenen si un no vol. Ja sé que, vist amb perspectiva, és fàcil dir-ho, però aquestes conversions a la independència tan sobtades no eren gaire de fiar.