Ho sabíem

Després dels assassinats a París, ara tothom diu... bé, no pas tothom, perquè els partidaris de l'autoinculpació i la rendició preventiva encara hi són, però sembla que estan gastant els últims cartutxos dialèctics. Ara gairebé tothom diu a Europa que estem en guerra. Ho diuen els mateixos que l'any 2001 no en volien sentir a parlar, i deien que allò de Nova York, on hi va haver molt més espectacle destructiu i molts més morts, no justificava cap guerra, ni l'ús de l'exèrcit, ni lleis excepcionals, ni re. Esperem que no tardin quinze anys més a identificar l'enemic, perquè sense això no hi ha possibilitat de defensar-se ni encara menys de passar a l'ofensiva. Les primeres reaccions semblen potenciar la tendència a considerar-nos a tots sospitosos, en lloc d'anar a buscar els qui ja han demostrat el propòsit de veure'ns a tots morts. Les mesures preventives són necessàries, i el recurrent debat sobre la seguretat i la llibertat és merament acadèmic perquè no podem ignorar que, com deia Jefferson, el preu de la llibertat és la vigilància constant; però, tant o més que la generalització de l'escorcoll de maletes i de l'espionatge internàutic, és urgent la recuperació del que a França en diuen els territoris perduts de la república. Barris sencers on la policia no entra i, si hi va a buscar un lladregot, es troba amb un motí improvisat; escoles on els mestres no poden parlar de segons què, perquè hi ha alumnes que no hi van a aprendre sinó a imposar-se; mosquees des d'on es cohesiona ideològicament un segment de població amb un discurs hostil al país que els acull. Els problemes que ningú no vol afrontar no desapareixen amb el pas del temps, sinó que empitjoren. Europa ha ignorat tots els avisos –si algú pensava fa anys que les amenaces explícites eren excessos retòrics, ja té prou cadàvers per entendre que anaven de debò–, ha comès tots els errors possibles i, com més tardi a adonar-se'n, més feina se li girarà. La gent veu que han vingut a matar-nos pels carrers i a coaccionar els nostres governs: no acceptaran que els diguin que són fantasies o prejudicis.