Mariners sense brúixola ni estrella

Hi ha un moment en que els estels s'apaguen, i la nit es fa molt fosca i la mar s'embravia i la travessia es fa impossible. Perduda la brúixola, ofegats en la desesperança, aleshores una illa mínima s'apareix en l'horitzó dels nàufrags. No és destí, és només alegria passatgera, repòs per recuperar forces, perquè un dia és obligat tornar a llençar-se a la mar per intentar arribar on la terra és de veritat ferma. Retornats a l'aigua; qui guia els que havien oblidat que un dia havien estat nàufrags? L'illa en la que arriben els joves a qui l'administració arrenca un dia dels seus pares perquè els mal governaven de res serveix si no s'hi ensenya a fer cabanes, construir balses, fabricar brúixoles i a llegir els camins que en la nit dibuixen les estrelles.