Museu de l'exèrcit? Sí!

Jo sí que vull un museu de l'exèrcit a Barcelona. Perquè els exèrcits són una realitat en la vida del pobles. Són un aparador dels moments històrics, dels valors dominants en cada època i de la vida quotidiana. Vida quotidiana com la que s'esforça a ensenyar l'Imperial War Museum (IWM) britànic, que, a més a més de la seu central de Londres, té extensions a Duxford, Manchester i Belfast. Quan hi entres, només veus armes i ginys de guerra, però la sensibilitat actual ha fet girar la concepció imperialista de la supremacia militar victoriana cap a la repercussió de la guerra en la vida de la gent. Abans d'obrir la gran exposició sobre la Gran Guerra, l'IWM va estar dos o tres anys aplegant testimonis, cartes, fotografies i material de tota mena aportat per milers i milers de ciutadans anònims.

Sí, jo vull un museu de l'exèrcit a Barcelona. De quin exèrcit? Aquesta és la mare dels ous. Si es vol obrir aquí un Museu Imperial de l'Exèrcit Espanyol, ja se'l poden ficar on els càpiga, i, si és on vosaltres i jo pensem, millor. Però si es vol mostrar què ha significat en la vida civil, i més concretament a Catalunya, l'exèrcit espanyol, serà interessantíssim. Que s'hi expliqui quin paper va tenir a les guerres colonials; com ha estat el pilar més sòlid de les dictadures; la seva relació, per dir-ho suaument, amb la democràcia; la responsabilitat directa en la persecució sistemàtica del català i la causa catalana… Som molts els catalans que vam fer el servei militar obligatori, que sabem quina era la realitat de l'exèrcit en contrast amb la inflamada retòrica oficial. Fa unes setmanes vaig denunciar aquí mateix que l'exèrcit espanyol encara fa servir avui el símbol de l'àliga que va imposar Franco el 1943. Mentre
no tinguem un museu del franquisme que expliqui com es va viure durant els quaranta anys de dictadura, un bon museu de l'exèrcit seria una gran aproximació.