Coordinació global
Després de les matances de París hi han hagut les de Bèlgica, on s'ha neutralitzat un atemptat imminent. Les escoles jueves són protegides a França i el divendres es tancaren a Bèlgica. Dos turcs presumptament relacionats amb Estat Islàmic han estat detinguts a Berlín. El primer ministre Manuel Valls ha dit que França no està en guerra contra l'islam sinó “contra el terrorisme, el jihadisme i l'islamisme radical”.
Les mesures per fer front a nous atacs terroristes es prenen als estats respectius i es preparen col·lectivament. Van des d'una intensificació policial als carrers i als llocs més sensibles, a les sinagogues, mesquites i llocs de culte, a les seus de les institucions. També s'intensifica el control de les xarxes socials sense saber gaire com s'ha de fer. Occident no està preparat, ara per ara, per neutralitzar els possibles atacs que vinguin des de dintre de cada estat o els que s'organitzin des de la llunyania. L'autèntic perill del terrorisme no ve de l'amenaça real d'un anònim grapat de fanàtics, sinó de la por irracional que les seves activitats provoquen. La més inquietant és la precipitació amb què els governs actuen, amb lleis i mesures d'urgència, que arrisquen la manera de viure que precisament es vol protegir.
Els ciutadans podem entendre una reducció racional de les llibertats per tal de garantir una certa seguretat personal i col·lectiva. Però cada vegada que es planteja aquest debat, tan vell com els temps, el que en surt més perjudicada és la llibertat. No només mentre duri el perill sinó per llargues temporades. Han servit de molt les feixugues travessies dintre de les zones de seguretat de tots els aeroports del món? Sospito que no gaire.
Falta una mirada global perquè el problema és planetari. L'atenció occidental és selectiva. Els morts causats a Bagdad, Damasc, el Líban i altres indrets de l'Orient Mitjà són notícies marginals en els informatius i en els diaris. Sabem molt poca cosa d'Estat Islàmic, que ocupa franges significatives de Síria i l'Iraq amb uns milers de soldats vestits de negre, amb banderes negres i tètriques, que assassinen cristians i tots els que no comparteixen el seu fanatisme. Si no disposem d'imatges i testimonis directes, les morts pel fanatisme islàmic perden interès i s'esborren de l'actualitat. Les informacions fragmentades o obtingudes per satèl·lit sobre les crueltats perpetrades al nord de Nigèria superen la imaginació sobre la crueltat de la condició humana. La secta Boko Haram començà a actuar a Nigèria l'any 2009 i s'ha responsabilitzat de milers de morts, segrests massius, destruccions i crims abominables de tota mena. No en sabem el nombre de víctimes però els refugiats que han escapat de les matances parlen d'autèntiques matances que haurien costat la vida a més d'un milió de persones.
Hi ha motius religiosos que han afectat milers de cristians, però també s'hi han d'afegir causes mafioses, ètniques i socials. El conjunt d'atrocitats que es perpetren a Nigèria i a l'Orient Mitjà no provoquen la mateixa indignació que els atemptats a París o altres ciutats europees. La indiferència és total, tot i que el fenomen és global i les solucions també hauran de ser el fruit de la col·laboració internacional. El que passa al Iemen, Nigèria, Indonèsia o l'Iraq ens afecta a tots.
El terrorisme és una forma violenta de fer política, i precisament la seva perillositat és perquè volen aconseguir per la força els seus objectius de caràcter polític. La resposta ha de ser necessàriament política i amb estratègies coordinades i definides globalment. El fet que un dels autors dels assassinats a París hagués transitat per Madrid per acompanyar la seva companya que anava, via Istanbul, a lluitar en l'exèrcit de la jihad d'Estat Islàmic indica fins a quin punt la col·laboració internacional és absolutament imprescindible.
El govern de Bèlgica aprovà divendres dotze mesures contra el terrorisme arran de la detenció d'una dotzena de sospitosos que tenien previst assassinar policies de forma imminent. Es retirarà la nacionalitat als sospitosos de formar part de cèl·lules terroristes, es mobilitzarà l'exèrcit, es frenarà el contagi del radicalisme a les presons. Tot això està molt bé i és necessari. Però la lluita contra el terrorisme d'ençà la formació d'Estat Islàmic haurà d'estar basada en uns serveis d'intel·ligència globals, interconnectats, que controlin els moviments dels sospitosos. El terrorisme globalitzat porta la iniciativa i juga amb els nervis de les societats que tenen por del que ocorre a milers de quilòmetres com si passes a la cantonada de casa. Les mesures de seguretat excessives crearan més inseguretat.
