Memòria protestant 2015

Ara fa 75 anys, en plena repressió de tota dissidència del nacionalcatolicisme, el culte protestant era prohibit i, al Principat, l'únic temple obert era el temple baptista de Terrassa, tancat el gener de 1940 per la Guàrdia Civil, forçant els creients a la pregària clandestina per les cases. La diaconessa Isabel Adams inicià el culte metodista a cal predicador Joan Guinot, a Barcelona, alhora que la policia franquista clausurava la capella baptista a ca la família Santacana, a Vilafranca del Penedès, mentre a Manresa, cultes i reunions d'estudis bíblics es feien en els domicilis de Mateu Andreu o Filomena Mensa, si bé es tornà a l'activitat d'amagat al temple de sempre, amb el pastor Feliu Simon, el germà del qual, Josep, mestre a Cardona, Tona i Sant Fruitós del Bages, fou destituït per protestant. A l'estiu, amb motiu d'una excursió de l'església manresana a prop de Santpedor, on es celebrà un culte a l'aire lliure amb predicació de Santiago Martínez, s'imposà una multa de 500 pessetes, condemna de vuit dies de presó per al pastor titular i s'obligà el predicador a presentar-se a la policia. A Badalona, comencen a celebrar-se cultes en cases particulars, amb el pastor baptista Romà Balaguer Urios, com també es reprenen a Maó, a la residència del pastor Samuel Capó i, a Palma, a cal predicador Miquel Pascual. A Barcelona, la policia interroga un protestant resident al carrer Nàpols, un cop llegida la correspondència enviada des d'Argentina pel predicador Samuel Palomeque, interessant-se per la identitat real de Mateu, Marc, Lluc, Pere i Timoteu, repetidament esmentats a les cartes, desconeixent la seva condició de personatges relacionats amb el Nou Testament. I Samuel Vila, envia des de Terrassa El Sermón por correo, fins al 1946, com a instrument de suplència, en edició ciclostilada. I mentre el pastor Ambròs Celma torna de l'exili francès, on ha ajudat els refugiats republicans,
H. Haselden i M. Urrutia, de les assemblees de germans, són expulsats del país. Els quàquers tanquen la Llar Lluís Vives de Barcelona, després d'anys d'ajuda social, i els britànics Alfred i Norma Jacob se'n van cap a Amèrica. I mor el missioner suec N.J. Bengston, arribat a València el 1909 i primer director de l'Institut Teològic Baptista a Barcelona, el 1922.

Fa 300 anys de la supressió de la Inquisició a Menorca, per ordre del governador R. Kane, fet que facilitarà un renaixement literari en català i de la cultura, a més de la llibertat de cultes. En fa 225 del naixement del missioner olotí Ramon Monsalvatge, 175 de la celebració de cultes a ca la vídua Petit, a Perpinyà, on la comunitat encara no disposa de pastor ni de temple, 150 de l'ordenació d'Antoni Vallespinosa com a diaca pel bisbe anglicà de Gibraltar i de la campanya de difusió de la Bíblia per Eivissa amb el vicecònsol nord-americà W. Wallis. En fa 125 de la constitució del grup de Térmens i de l'obertura d'un temple metodista a Alaior, del casament entre G. Cifre de Colonya i l'alemanya C. Hammerl que alimentarà la qualificació de protestants per a les seves iniciatives socioculturals a Mallorca, de l'aparició a Madrid de les obres El verbo de Dios i Por qué creo en la Biblia, de Pere Sala i Villaret, així com un segle de la mort del colportor rossellonès Josep Cortès a la guerra europea i del pastor valencià F. Palomares, com de la formació de les esglésies de Paterna i Castelló de la Plana. En fa, finalment, 50 de l'obertura per Harold i Esther Kregel,
missioners nord-americans, de la Llibreria Evangèlica al carrer Alegre de Dalt, 92, de Barcelona, la primera autoritzada per la dictadura, la qual amb el rètol a l'exterior es converteix en la primera manifestació pública d'una entitat protestant
durant el franquisme, així com de l'aparició de “Cants de glòria”, himnari protestant en català, aniversaris tots ells que
formen part també de la nostra història col·lectiva.