Espanya ens estima
Qualsevol excusa és vàlida
Aquest 2015 va començar amb una notícia tràgica: l'atemptat terrorista a la revista satírica Charlie Hebdo que va acabar amb la mort de dotze persones.
Aquest fet terrible i les seves conseqüències, que han centrat l'actualitat mundial els darrers dies, ha estat utilitzats per diversos opinadors de la caverna mediàtica espanyola per atacar-nos.
La il·lustració de Puebla dimarts passat a l'ABC(a la foto) n'és un exemple. El ninotaire, però, no cal que pateixi. A Catalunya també ens arriben els mitjans de Madrid i qui no vol ser manipulat ho pot evitar. Allà ho tenen més complicat.
Cal destacar dos articles entre tota la resta. El dijous, dia 8 de gener, el crític de cinema Oti Rodríguez Marchante publicava a l'ABC: “Any nou i fanàtics de sempre”. Comença explicant que l'inici d'any s'ha espatllat per la “sang vessada pel terrorisme islamista”. “Només hem recorregut unes hores d'un nou any i ja se'ns instal·la la sensació que l'haurem de viure sencer al costat dels mateixos fanatismes insuportables de la nostra espècie.” Sense solució de continuïtat passa a parlar de Catalunya. Els altres fanàtics. Tot i que no m'hauria de passar, encara avui em sorprenc de les coses que arriben a dir. “Sense aquest to tràgic, afortunadament, sinó més aviat còmic, es pot observar que l'arrencada de l'any a Catalunya...” Només un punt separa l'assassinat de dotze persones del procés sobiranista.
A El Mundo, Arcadi Espada parla de la manifestació a París de diumenge passat i la compara amb les mobilitzacions catalanes: “Sens dubte, els ciutadans que van ocupar diumenge els carrers de França van ser milions: milions veraços, molt diferents dels que posa en circulació el monopoli català.” Segons Espada, els nostres objectius “no es poden aconseguir amb fum de costellada”. El 27-S veurem si això nostre és de fireta.
Acord català, nervis a Madrid
Finalment ha arribat l'acord que no desitjaven i que no s'esperaven (aquí tampoc les teníem totes, també cal dir-ho). Després del punt mort en què Podem i l'atemptat de França havien estat el centre d'atenció, tornem a ser al centre de totes les mirades. Articles, tertúlies, editorials de ràdio i de premsa parlen de nosaltres. Bé? És clar que no.
Segons El Mundo, és “un pas que mostra el fracàs de Mas i que culmina un pla inviable”. A l'editorial de dijous afirmava que “el seu plantejament és insolidari, reinventa de manera retorçada la història, va a contrapèl del nostre temps i només genera encara més tensió a la societat catalana, creant frustració entre els que han assumit el credo nacionalista”.
La Razón carrega contra les entitats presents a la reunió i defensa que “Catalunya es manté en una situació d'inestabilitat política, amb la intromissió d'organitzacions sense representació parlamentària i que pretenen extremar l'enfrontament entre els catalans”.
Per l'ABC, “Mas maltracta els catalans amb unes eleccions pensades per garantir 4 anys més de crispació i enfrontaments entre catalans”. Una autèntica catàstrofe ens ha tranquil·litzat.
