Keep calm
Angoixa a Madrid
No es pot negar la imaginació del règim del 78 a l'hora d'amenaçar els catalans amb tota mena de malediccions en cas que qüestionin l'autoritat de Madrid. Des de gihadistes passejant-se per Barcelona com si fossin a cal sogre fins a multinacionals desmantellant a corre-cuita enormes plantes de producció. El ministre García-Margallo va augurar un estat català vagant per l'espai sideral i, ahir mateix, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría dibuixava un futur miserable per als pensionistes catalans. Tot això amb el Barça jugant-se la Lliga Catalana contra el Sant Andreu i els catalans ficant-se per l'orella les ampolles de cava del Penedès rere una tanca com la que ells han muntat a Melilla...
Només hi ha una maledicció amb la qual no amenacen mai: ni se'ls acudeix predir que els partits unionistes guanyaran les eleccions. De fet, vist des de Madrid, el panorama és desolador. A Catalunya, el PP està a punt d'entrar en la marginalitat política i hi ha enquestes que el col·loquen ben a prop de l'últim lloc al Parlament; el PSC ha deixat de ser alternativa no ja al govern de la Generalitat, sinó a la major part dels ajuntaments catalans, i Ciutadans està lluny del seu millor moment, sempre per sota de la ratlla dels vint diputats. Pel que fa a Podem/Podemos, tot indica que es convertirà més en una molèstia a Madrid o València que no pas en una solució a Catalunya.
Les urnes de destrucció massiva són el 27 de setembre i, eliminats els tancs, no els queda cap monstre disponible per atemorir una societat que fa temps que ha pres el comandament del propi futur. En definitiva, que aquests vuit mesos es faran bastant més llargs i angoixants a Madrid que no pas a Barcelona.