La diàspora i el procés

Dijous, dia 15 de gener, vam celebrar la reunió anual del Consell de les Comunitats Catalanes de l'Exterior. Aquest Consell assessora la Generalitat de Catalunya, informa el govern de la realitat de les comunitats catalanes de l'exterior i fomenta les seves relacions amb els diferents departaments del govern. Dit d'una altra manera: per als catalans de l'exterior suposa una oportunitat d'expressar la nostra veu davant les institucions catalanes. Cal destacar que enguany, com a novetat destacada, s'hi han inclòs altres formes d'organització catalana a l'exterior, amb la incorporació de la xarxa Catalans al Món i de les assemblees exteriors de l'ANC, amb la voluntat de representar la realitat de la diàspora catalana de la manera més acurada i real possible.

En relació amb la situació de transició nacional que viu Catalunya, la posició majoritària del Consell i de bona part de les comunitats catalanes representades és defensar el dret a decidir al costat d'una part majoritària del poble català. No volem, com és natural, fer campanya per una opció o una altra, però cal recordar que, històricament, els catalans de l'exterior hem donat més suport electoral al sobiranisme que no pas la mitjana dels catalans de l'interior. En aquest sentit, el procés de transició nacional ha permès visualitzar l'existència i mobilització dels catalans residents a l'exterior que se senten implicats en allò que passa a Catalunya i que, amb la seva actuació coordinada, pretenen treballar colze amb colze amb el país en la projecció internacional de Catalunya i la seva realitat nacional.

Catalunya reclama el seu dret a decidir, mitjançant el vot, el seu futur polític. Aquest dret a vot és precisament la principal preocupació dels catalans residents a l'exterior. Les darreres conteses electorals, amb l'aplicació de l'actual LOREG (llei orgànica de règim electoral general) i la introducció del voto rogado, han suposat una reducció dràstica de la participació electoral dels catalans residents a l'exterior no vinculada a la seva voluntat real. El sistema de vot ha ocasionat dificultats afegides i ha impossibilitat en molts casos el fet de poder exercir un dret tan fonamental com és el dret al sufragi. L'exemple més clamorós es va viure durant les darreres eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2012: dels poc més de 150.000 catalans amb dret a vot a l'exterior únicament 17.614 van aconseguir sol·licitar el vot, dels quals, tràgicament, només van aconseguir exercir-lo 9.538 catalans (el 6,74% del cens).

És incomprensible aquest fet, sobretot després de constatar, el 9 de novembre passat, la voluntat dels catalans de l'exterior de dir-hi la seva. En aquella ocasió, en les limitades condicions de vot a l'exterior (amb 19 punts de votació a tot el món!), un total de 13.435 catalans van participar-hi. Per això, els representants de les comunitats catalanes, així com milers de conciutadans repartits arreu del món, confiem en el desenvolupament d'eines electorals pròpies que garanteixin que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el 27 de setembre que ve, els catalans de l'exterior no es vegin privats del seu dret de vot en contra de la seva voluntat a causa de la legislació estatal. Els catalans que residim fora no volem ser exclosos d'aquest moment històric.