La industria militar
El president Eisenhower va prevenir al 1953 el Govern i el Congrés dels EUA de la influència política creixent del conglomerat de la indústria de defensa per la força que li donava el pressupost del Pentàgon durant la guerra freda. Avui la situació és diferent. Google acaba de comprar una indústria de robòtica militar, Boston Dynamics, i aquesta ha anunciat la seva voluntat de no continuar amb els Programes de Defensa una vegada conclosos els seus actuals compromisos.
Google capitalitza en Borsa 400.000M$ més del doble que les quatre més grans companyies d'Indústria Militar dels EUA, General Dynamics, Northrop Grumman, Lockheed Martin i Raytheon i té un cash disponible de 60.000M$ per adquisicions, és a dir, tindria la possibilitat de comprar una participació de control en aquestes quatre companyies....si passés els programes militars del Pentàgon quedarien sota el control de Google.
La indústria de defensa ha passat als EUA per tres períodes. El primer que va des de la independència fins al 1941 en el que l'armament es construïa a fàbriques i drassanes del Govern Federal dedicades en exclusivitat a aquesta tasca. L'esforç de guerra va provocar la creació pel President Roosevelt d'un Comitè de Producció d'Armament al 1940 per obligar a les més grans indústries del país, GM, Ford, GE, etc. a contribuir a l'esforç de guerra que va arribar al 40% de PIB al 1945 des del 3% als anys 30's abans de l'inici de la guerra. Acabada aquesta, moltes empreses que havien participat en la producció militar varen mantenir les seves divisions de defensa finançades pel pressupost del Pentàgon. Tecnologies desenvolupades en aquests anys, GPS, Làser, Internet, etc., quan l'estratègia prioritària en armament era la qualitat, la innovació i la superioritat tecnològica per ultrapassar al Pacte de Varsòvia, varen acabar transferint-se al camp civil amb beneficis significatius per l'economia. El final de la guerra freda va restringir des de 1990 el pressupost de Defensa. En un famós “darrer sopar” el Sots-Secretari de Defensa William Perry va advertir als industrials reunits que la concentració industrial i l'especialització era necessària per mantenir l'eficàcia i la rendibilitat d'una indústria que veuria significativament reduït el volum del seu mercat. “Vostès, si no ho fan, desapareixeran”. En els darrers vint anys, la concentració del sector ha estat massiva.
Avui la majoria de les tecnologies utilitzades en el camp militar, nano tecnologia, computació al núvol, big data, impressió 3-D, robòtica, etc., provenen del camp civil. S'ha invertit el flux de tecnologia i d'aplicació respecte dels anys anteriors a 1990. Abans del sector militar al civil avui del civil al militar.
Els programes de R&D de la indústria militar són ara de 4000M$/any, menys de la meitat que els de Microsoft o Toyota. La conseqüència és que les indústries de Defensa inverteixen en R&D no més del 4% de les seves vendes mentre que indústries tecnològiques avançades en el sector civil inverteixen fins al 8% i per tant a mig termini tenen aquelles la guerra de la innovació tecnològica perduda.
Això hauria de fer canviar la política industrial de Defensa dels EUA i d'Europa. Aquest canvi suposa dues estratègies. La col·laboració internacional entre aliats, és el que es fa a Europa des de fa 30 anys en programes militars aeronàutics i navals, i el trasllat de tecnologies civils al camp militar en què les patents, la propietat intel·lectual i l'exclusivitat són de la indústria i no de les AAPP. Es passa del finançament públic del disseny i la compra competitiva de la producció a l'adquisició competitiva des de l'origen. Són canvis que tindran conseqüències importants en la política militar possiblement de manera positiva perquè serà aquesta més oberta i col·laborativa.....
Com senyala William. J. Lynn en un recent article al Foreign Affairs, aquests canvis reduiran l'endogàmia nacional dels Programes de Defensa, sempre s' ha procurat que les indústries de defensa siguin nacionals, avui això té poc sentit, Honda exporta més cotxes des dels EUA que n'importa des del Japó. Impulsaran aquests canvis la col·laboració internacional amb avantatges per l'intercanvi tecnològic i per l'eliminació d'estàndards de construcció i disseny estrictament militars que dificultaven el trasllat de tecnologies i productes entre el sector civil i el militar i entre països. Suposarà un canvi d'era en la indústria de defensa i en el desenvolupament tecnològic avançat, de conseqüències transcendents.
