Els vigilants

Cliff Arnal és un investigador de la Universitat de Cardiff que fa deu anys es va inventar una fórmula pseudocientífica per decidir quin és el dia més trist de l'any. Avui estem d'enhorabona, perquè el dia més trist de l'any va ser ahir. El 19 de gener del 2015 ha estat el Blue Monday, el dilluns trist, segons una fórmula que consisteix en barrejar el clima, els deutes que arrosseguem, la nòmina que encara no hem cobrat, el temps transcorregut des del Nadal, els dies que fa que hem abandonat els propòsits de l'any nou, els nivells de motivació d'un dilluns, i la feina per fer. De fet, ahir l'actualitat del dia va estar marcada pel documental Ciutat Morta, que posa de manifest la trista impunitat que hi ha sovint dins dels cossos policials i la incapacitat dels polítics per controlar a la policia. És la discussió filosòfica quis qustodiet ipsos custodes? Qui vigila al vigilant? Un dilema que en les democràcies s'ha resolt amb la separació de poders, massa sovint afeblida a la nostra democràcia, on també massa sovint costa entendre que la policia ha d'estar al servei dels ciutadans. I no ser un poder en si mateixa. Tot i que el documental només explica una versió dels fets, hi ha prou dubtes raonables perquè es faci el que calgui per reobrir l'anomenat cas 4-F. I, com que avui ja és dimarts, serem optimistes. Mark Zuckerberg, el senyor Facebook, ha creat un club de lectura i va triar el llibre del veneçolà Moisés Naïm El fin del poder. Llibre que es va esgotar a Amazon al cap de tres hores i que, certament, és de lectura imprescindible. Naïm explica que el poder està canviant de mans per una superposició de revolucions que inclou més tecnologia, més intercanvi d'idees i més ganes de control del poder. I aquesta degradació del poder, del control vertical, ja l'estem veient. I obre grans oportunitats. Així que l'I dont't like Mondays que se la confiti el Bob Geldorf.