La columna
Moltes gràcies
Corren mals temps per als qui ens volem donar a la cosa pública: la visió de la gent és desconfiada
Com molts de vostès saben, sóc la candidata d'ERC a l'alcaldia de Girona a les eleccions del maig. Quan m'ho van demanar vaig dir que sí perquè em va agradar la possibilitat que m'oferien de servir la ciutat i les persones que hi viuen: des de la meva òptica republicana sé que la bona política es fa estant al servei de la gent i estimant-la, i que si no tens molt clars aquests dos manaments val més que et dediquis a una altra cosa. Però corren mals temps per als qui ens volem donar a la cosa pública: la visió que en té la gent de peu és més aviat desconfiada i suspicaç. Això és, en part, perquè alguns polítics s'han aprofitat sense vergonya dels seus càrrecs per a l'enriquiment personal, i en part també perquè la mateixa societat ens obliga a no acabar de ser persones del tot normals. Els horaris, per exemple: mentre el món va cap a les jornades racionals per poder viure amb plenitud la vida personal, la familiar i la professional, molts plens acaben a la matinada, les reunions són extemporànies i no hi ha delegació de vot en cas de malaltia. Un altre problema amb què ens trobem és que, una vegada declarem el nostre compromís polític, no ens volen enlloc. No sé si vostès saben que hi ha moltes entitats els estatuts de les quals obliguen els membres de la junta a plegar si es presenten a unes eleccions. Amb aquest zel –més aviat recel– passa que l'aspirant a polític és obligat a desvincular-se de la societat civil organitzada, cosa que després, oh paradoxa!, se li retreu com un pecat. Jo he hagut de plegar d'unes quantes entitats culturals amb què treballava –de franc, per descomptat–, però per sort encara em deixen ajudar a l'AMPA, anar a les escoles a explicar contes i col·laborar amb l'Oncolliga. No creuen que això, al nou país, ha de canviar? És a dir, tots els polítics honestos i la societat sencera valorant el servei que fan. Doncs bé, com que s'acosten les eleccions, quin remei, ho deixo aquí. M'ha fet molta, molta il·lusió que llegissin les meves columnes. Moltes gràcies, de veritat, i molta sort.
