Regal de Reis

Aquest 2015 els Reis d'Orient han portat a Girona un magnífic i extraordinari regal en forma de biblioteca pública. Fa uns dies les autoritats varen procedir a descordar la cinta i, del fons del paquet que traginaren els camells, en va sorgir un equipament cultural de primer nivell, espaiós, lluminós, d'arquitectura moderna, interiors còmodes i, fins i tot, amb un jardí vertical! Ha estat un part llarg i difícil que ha necessitat anys de paciència i complicades negociacions, però finalment s'ha imposat el seny i la col·laboració institucional, de manera que l'Estat ha pagat el centre i la Generalitat es farà càrrec del seu manteniment i gestió. Ara ja només cal que la ciutadania se'l faci seu, utilitzi els seus fons i les seves instal·lacions de manera que la biblioteca Carles Rahola pugui ser ben aviat un nou eix vertebrador de cultura i difusió del coneixement i del saber. No sé amb quina caravana reial han portat aquest regal, però no em puc estar de comentar la polèmica que ha sorgit amb el Rei Negre de Girona. Resulta que enguany s'ha descobert la superxeria i s'ha posat en evidència que aquest Rei és, en realitat, un home pintat! A Girona, que jo recordi, tota la vida el rei Baltasar ha anat pintat, però fins ara no s'havia produït cap mena de discussió entorn aquest fet, ningú no ho havia criticat i, per tant, els Manaies, que són els qui amb grans dosis de voluntat i sacrificis personals organitzen la cavalcada, seguien la tradició pensant no pas en si dessota del color hi apareixia la marca de la camisa sinó que la mainada gironina s'ho passés bé, ja sigui al campament de la muralla o gaudint després de l'espectacle de màgia i il·lusió pels carrers de la ciutat. Em temo que s'ha començat per criticar el color postís del Rei Negre i l'any vinent serà que Baltasar utilitza un llenguatge propi i tribal per dirigir-se als infants que omplen la plaça del Vi. Potser algú reclamarà que no és de rebut que el Rei Negre hagi de ser traduït al català sinó que ja començaria a ser hora que es decidís a parlar la nostra llengua. Suposo que els membres de la confraria, que són els qui fan possible la cavalcada, s'han quedat ben parats i fora de joc en veure's descoberts pel truc de la pintura negra utilitzada com a substitució d'un gambià autòcton. Cal esperar, però, que no facin massa cas de les picabaralles de colors i segueixin endavant amb l'encomiable tasca de preservar l'essència de les nostres tradicions.