Les incongruències d'un projecte comú

El Tractat de Maastricht del 1992 establia unes bases clares per reforçar la integració dels països de la Unió Europea, començant per la creació de la moneda comuna i seguint per la política social, judicial i de seguretat exterior. Era –es van encarregar de proclamar als quatre vents tots els mandataris del moment– un pas endavant cap a la unificació en tots els aspectes (fiscals i pressupostaris inclosos) per poder així fer front al gran rival en l'economia planetària, els Estats Units. Han passat els anys i el projecte unificador ha quedat a mig fer, i fins i tot fa passos enrere. L'últim, el d'ahir. Quan la zona euro les passa magres, seran els bancs centrals de cada país els que es faran càrrec dels riscos del pla d'ajut del BCE. No anem bé.