La bandera blanca de Ponent

Saltar del llit, apujar la persiana i no veure el balcó del davant. La vista s'hi esforça, però és inútil. Fa deu dies que sols distingeix els primer plans. La boira de Ponent transmuta la realitat. Sembla que el so no arribarà més enllà dels ulls. La llangor cromàtica, la humitat fins al moll de l'os, els carrers deserts al capvespre, la perillosa conducció nocturna, la vida casolana... Als forasters, la sensació d'irrealitat d'aquesta boira ens sorprèn. Encara més, escoltar de molts lleidatans que l'enyoren si un hivern és escadussera. El cert és que se l'han fet seva. Com les planes sense fi de fruiters i cereals, les postes de sol esplèndides i els cargols. Els encants de la boira i la seva fotogènia encara estan per explotar turísticament. Alguns ja s'hi han posat.