Anomalia grega

Grècia va inventar la democràcia, però això no vol dir que ara estiguin en condicions de reinventar-la. A tothom li agrada atribuir-se els mèrits del seus avantpassats, com si es poguessin transmetre per via genètica, o dels seus predecessors, cosa encara més curiosa; però de les glòries d'antany no en pot viure ni el negoci turístic. Ja el diví Tiberi, expliquen les cròniques, va ofendre greument els grecs del seu temps, segle I, perquè els va dir que ells no tenien res a veure amb els herois de la Ilíada i l'Odissea, compostes nou segles abans, i que havien decaigut molt des de llavors, per més fums que agafessin. S'entén tant d'interès sobtat per unes eleccions parlamentàries gregues perquè, segons com vagin allà les coses, ens tocarà pagar una bona picossada, o bé una picossada més grossa; però d'inspiració i bones idees, no en vindrà pas gens. Explicava Samuel Huntington, en el seu imprescindible Clash of civilizations, que data del 1996, que Grècia és “una anomalia, l'intrús ortodox en els organismes occidentals. Mai no ha estat un membre còmode ni de la UE ni de l'OTAN, i ha tingut dificultats per adaptar-se als seus costums i als seus principis”. Més: “A vegades sembla que els seus dirigents tenen un interès especial a desviar-se de les normes occidentals i a enemistar-se amb els governs d'Occident.” Notablement més pobra que els seus aliats, incomplidora i erràtica, “hi ha funcionaris que en privat qualifiquen el seu ingrés d'error”. Vint anys després, no fa falta dir-ho en privat. Però com que una de les característiques de la UE és la persistència en l'error, i com que ningú no pot imaginar que el bressol de la democràcia en quedi fora, haurem de fer mans i mànigues per continuar llençant diners en aquell forat negre. També podria passar que Grècia, tradicionalment enfrontada a Turquia i amb interessos comuns amb Rússia, s'acostés més a aquesta, és a dir a l'Estat central de la civilització ortodoxa, si als nous governants, que tenen més a veure amb el tirà Pisístrat que amb Soló o Pèricles, no els sortissin els comptes.