Perplexitat i Mossos

Aquest diari diu que un policia nacional s'hauria suïcidat. De tant en tant arriben notícies d'aquest caient protagonitzades per policies d'aquesta nació o de l'altra, o pels clàssics municipals. Els detalls solen fer pensar en depressions, o alteracions de la psique homologables, que afecten reiteradament aquests armats, un dels col·lectius que hauria de ser paradigma de serenitat, aplom, fredor... Característiques imprescindibles per afrontar amb eficàcia les violències, agressions, amenaces... i burles que pot infringir-los qui se sent blindat per la llibertat d'expressió. La informació, a més, precisa que aquests agents, que conviuen amb una arma, no han de passar cap control diguem-ne anímic, ni tan sols la itevé a què han de sotmetre's els caçadors; només al cap d'un mes de baixa (!) han de lliurar la pistola a qui correspongui. Si les coses són així, i sembla que sí, tot plegat és molt estrany, oimés tractant-se d'un cos –els Mossos– de nova factura. I hom es demana: els deprimeix el paisatge humà –delinqüència, prostitució...– amb què han de coexistir? O ja presenten símptomes quan arriben a la policia? En un cas i en l'altre, avui que tothom neda en una piscina de psicòlegs, no els filtren/detecten? És una temeritat no fer-ho? L'altra cara de la perplexitat l'exemplifiquem amb aquesta detenció momentània, que uns Mossos han efectuat a Barcelona, d'un individu conegut pels molts antecedents de “robatoris amb força i violència” que acumula. Porta un iPad i (a partir d'ara tot és presumpte) sembla que el vol vendre. Com que no pot demostrar que és seu, la policia es quedarà la tauleta per comprovar que no ha estat objecte de cap denúncia; ell no queda detingut, pot buscar la factura i podrà recollir la tauleta. No ho accepta, interfereix els mossos i és reduït. (A partir d'ara no cal la presumpció.) Algú ho enregistra i ho penja a la xarxa qualificant l'acció dels mossos de “paliza”. Examinats els actors –reduït i reductors–, ningú presenta cap senyal de violència i el reincident refusa posar cap denúncia per maltractament. Obren diligències, o com se'n digui, als Mossos per presumpte “ús desproporcionat de la força” i el síndic de greuges obre una investigació. I hom es torna a demanar: quina policia vol el ciutadà, i què vol que faci, i com vol que actuï? Es queixa dels delinqüents multireincidents i vol que els agents els agafin amb paper de fumar? I el síndic de greuges, ja ha atès, també d'ofici, les persones a les quals (gens presumptament) l'actor en qüestió ha espoliat “amb força i violència”?