Sota els focus i barallant-nos

l dossier d'aquesta setmana, Òscar Palau ens explica amb tota mena de detalls allò que semblava impossible fa encara dos anys: en primer lloc, que el món es fixés en Catalunya i en el procés cap a la independència que hi tenim endegat i, en segon lloc, que en parlés positivament. Curiosament, però, les dues coses han succeït. Tot plegat ha estat possible per la feina que s'ha fet des de la societat civil, però també des del govern i, naturalment, perquè les demostracions de força de les últimes diades han impressionat molt els mitjans de comunicació forans. Hi ha, finalment, un factor decisiu que ha cridat l'atenció de la premsa internacional: la ferma voluntat de tirar endavant de manera democràtica, lluny de la violència que, sovint, per no dir gairebé sempre, ha marcat aquests tipus de processos.

Ara bé, potser que els catalans ens ho fem mirar, almenys per part dels partits i dels polítics que en són al capdavant. En aquest sentit, l'espectacle que ens han ofert des que vam votar el 9-N ha estat del tot lamentable. Semblava que amb l'acord in extremis del dia 14 de gener s'havia redreçat el rumb, però ja s'ha vist de seguida que els recels no han desaparegut, ben al contrari, entre CDC i ERC, però tampoc entre els convergents i Unió –o una part d'Unió– i, encara menys, entre Unió i Esquerra. Una desconfiança que ERC ha fet més avinent en permetre la compareixença del president Artur Mas demà a la comissió d'investigació sobre la corrupció. Una imatge que segur que no beneficiarà gens la nostra imatge davant l'opinió internacional, més aviat tot el contrari.

Fins quan aquests enfrontaments? Fa de mal dir, però el límit haurien de ser les municipals, perquè si una cosa posa nerviosos els partits són unes eleccions. Un cop aclarit el panorama als ajuntaments i diputacions seria, doncs, el moment de tornar a la feina. Entremig, l'ANC també haurà d'haver fet la feina de substituir Carme Forcadell. Ens queden tres mesos de patiment, doncs, que no ens estalviarà ningú. Ara bé, a partir d'aquell moment, tothom amb les piles ben carregades. El repte que tenim al davant és massa important per afrontar-lo dividits. I menys ara que el món ens mira.

A