Començar no és fàcil

Diversos lectors m'han enviat correus amb comentaris sobre El Punt Avui Televisió. No podem negar que hi ha alguns problemes de sintonització. Ho sabem i lluitem cada dia, em diuen des de la direcció, per anar-los resolent. No oblidem que, concretament, el dia 22 d'abril farà un any que es va posar en marxa el nou servei i, amb aquestes coses tan complicades, un any no és res. A més, l'empresa té molt clar que és un servei que no ha de tenir pèrdues. S'arriba on es pot i punt. I, amb tot, es va endavant. Ben aviat, com vam explicar, la seu central del diari, a Girona, canviarà de domicili, en un local de planta baixa a 300 metres de l'actual adreça. En aquest nou espai hi haurà un plató de televisió, que permetrà fer-hi programes i connectar amb la central de Sant Just Desvern, per evitar desplaçaments innecessaris. Estaria bé que es pogués posar en marxa amb motiu del primer aniversari, tot i que ja se sap que les obres no s'acaben mai. Veurem.

Anant a coses concretes, en Jaume Bot, de Vilassar de Dalt, m'envia un correu datat el 26 de gener, en què es queixa que el dissabte anterior hi va haver problemes en la recepció de la televisió. Segons m'informen els serveis tècnics, el divendres abans s'havien fet uns canvis tècnics que no van funcionar correctament. El dissabte se'n varen adonar i van posar-hi solució. O sigui que, Jaume, com deus haver comprovat, va ser un problema puntual. No podem dir el mateix dels llocs on encara no arribem. Jo mateix, ja ho he dit alguna altra vegada, quan sóc al Baix Empordà no puc connectar la nostra televisió. Simplement, no hi arriba. Esperem que les negociacions que em consta que s'estan portant a terme facin efecte i que, ben aviat, aquest 20% de població que no pot veure la nostra televisió sigui història, i que la pugui veure tothom que vulgui.

Informació en anglès. “M'ha semblat molt bé que El Punt Avui faci algunes planes en anglès, ja que és una llengua que, a part de ser molt coneguda per gran part de la nostra població, no solament catalana sinó també estrangera, dóna una certa internacionalitat al diari”, em diu en Joaquim Cervera, subscriptor de Barcelona. El que ja no veu tan clar en Joaquim és que “en pràcticament la majoria d'articles del diari apareixen paraules en anglès”. Certament són paraules que s'han anat incorporant al llenguatge habitual com si fossin en català, però també té raó en Joaquim quan diu que algunes no les entén, com em passa a mi i segurament a altres lectors. Segons l'equip de correcció, es deixen passar aquestes paraules perquè solen ser molt usades en el llenguatge escrit. No oblidem, em diuen, que l'anglès s'ha convertit en un idioma potent, que cada vegada més està entrant en el nostre llenguatge. Algunes paraules, fins i tot, ja han estat acceptades com a catalanes. Té raó en Joaquim quan diu que “tenim a vegades por que el castellà inundi la nostra llengua i no la deixi viure. No serà que, sense adonar-nos-en, i sense gaire crítica, també ens pot passar amb l'anglès i no solament en referència al català, sinó també al castellà?” Certament és així. Amb tot, i sense passar-nos, hem de pensar que una llengua ha de ser viva i, si els usuaris accepten noves fórmules, les haurem d'assumir. Sense anar més lluny, tots diem futbol i no balompié, com volien que es digués en castellà. Amb tot, gràcies, Joaquim, pel toc d'atenció. També tenim paraules franceses que s'introdueixen en la nostra llengua i ja les considerem com normals. Com amb tot, cal mesura.

La introducció de l'anglès en el nostre diari i a Presència sembla que ha estat ben rebuda. Tinc cartes que se'n feliciten i fins avui no n'he rebut cap en què algun lector es queixi. A més d'ajudar algun estranger a saber quins són els temes principals que surten al diari, crec que és una bona eina per practicar l'anglès, una llengua que, ens agradi o no, s'ha convertit en imprescindible. També l'edició digital és analitzada pels nostres lectors, cosa que agraïm. En Lluís Nicolau s'ha adonat que en l'edició del 31 de gener hi va haver la repetició de moltes planes. En Lluís té l'atenció d'enumerar-me les planes repetides en el diari, a L'Esportiu i a L'Econòmic. Gràcies, Lluís, ho he passat a qui correspon per tal de posar-hi remei. Confiem que no es repeteixi.

Acabo deixant constància d'un llarguíssim escrit que m'envia en Maudili Prieto en què es queixa de la parcialitat del diari en temes de Badalona. M'ho he llegit detingudament i només puc dir que sempre hi haurà subjectivitat, fins i tot en els escrits que haurien de ser més objectius. I que aquesta parcialitat també la tenim nosaltres. El diari fa gala de la seva independència ideològica i es lluitarà cada dia perquè sigui així. Amb tot, no negarem mai el dret a discrepar. Forma part de la nostra essència.