Preguntes

D'un meu cap vaig aprendre la dita que no és el mateix receptar que prendre. Hi vaig pensar mentre el president Mas compareixia al Parlament i havia d'afrontar preguntes dures i educades i preguntes dures i maleducades. No estic en contra que el president hagi hagut de comparèixer i fins i tot penso que és bo que hagi estat així, perquè tothom li ha preguntat el que ha considerat oportú i ell ha mantingut el nivell de les seves intervencions públiques, que és molt alt. Però tot plegat ha servit per a alguna cosa? Pensava, mentre escoltava el debat, que hi ha qui es considera en el dret de fer segons quines preguntes, però que no ha complert l'obligació de respondre les que li haurien volgut fer en el mateix escenari parlamentari. La senyora Sánchez-Camacho, per exemple. Si es pot preguntar al president Mas pels diners del seu pare, a mi m'agradaria que els parlamentaris responguessin sobre els seus, de diners, i, també, de si reben tractes d'entitats bancàries que caldria considerar de favor. S'han publicat coses sobre hipoteques d'algunes de Ses Senyories que m'agradaria que s'expliquessin. Per part de l'interessat o interessada i també per part de l'entitat bancària. Perquè jo, les condicions que diuen que els fan a ells, ni les somnio. I ja no parlo de La Camarga. Tanta insistència a preguntar contra la corrupció, caldria també traslladar-la a altres instàncies polítiques. Al president del govern espanyol, senyor Rajoy, que deu tenir, com la seva pupil·la, fiscals de confiança, perquè encara no li han preguntat pels sobresous i les obres en B de la seu popular. És clar que, posats a esclarir coses en honor de la transparència, podrien traslladar les preguntes al rei i al rei estat, i saber si és veritat el que diuen les llistes de Forbes. Com es guanyen tants diners en tan poc temps, si és veritat que els han guanyat? Han pagat impostos? On estan dipositats? Ah, però això no toca. El president català, l'expresident Pujol i tot la seva nissaga, culpables fins que no es demostri el contrari, però a qui realment mana, no els toquéssim pas, no. Siguin reis, banquers o homes i dones d'estat...