‘Birdman'

Vista la maratoniana compareixença d'Artur Mas a la comissió d'investigació sobre la corrupció al Parlament, no puc deixar de pensar en Michael Keaton. En el Michael Keaton de Birdman, concretament. Aquesta pel·lícula amb 9 nominacions als Oscar que parla d'un actor que després de fer-se famós interpretant un cèlebre superheroi, intenta donar un nou rumb a la seva vida com a actor teatral a Broadway. No es confonguin ni em mal interpretin. Aquest no vol ser un article ni de lloança ni de crítica a Mas. Perquè han pogut pensar que Mas em recorda Birdman com a comediant. I no és això. I potser també han pogut pensar que considero que té un passat de superheroi. I és obvi que no és així.

El que hi veig és un home que fuig de l'ombra d'un passat. Ja sabíem que fugia de l'ombra dels tòpics sobre la seva persona. De l'ombra, com ell en va dir, d'“escolanet” de Jordi Pujol. De l'ombra del Madelman prefabricat. De l'etiqueta del tecnòcrata autonomista que molts encara volen penjar-li contra tota evidència. Ara, però, també fuig d'un altre passat, en tingui o no responsabilitat. Fuig de l'herència política de la cara B del pujolisme, però també de l'herència andorrana. Fuig de l'ombra del cas Palau. De l'ombra del compte a Liechtenstein del seu pare. De l'ombra dels negocis de Prenafeta i Alavedra. De l'ombra de Jordi i Oriol Pujol Ferrusola. De totes aquestes ombres, Mas va estar més convincent en els arguments que afecten la seva presidència –és a dir, en les explicacions sobre el seu paper en les reordenacions industrials– i a ell personalment, que en les que esquitxen el seu partit o la família Pujol, on va posar en pràctica la segona part de la pel·lícula: Birdman (o la inesperada virtut de la ignorància). Tot i arrossegar aquest plom, es va menjar amb patates els diputats. Ara, em temo que els qui se'l volen creure el seguiran creient i els qui no, doncs no.