Podem pensar

Fa mesos que les enquestes anuncien la irrupció d'una nova força política espanyola d'inspiració bolivariana que trastocaria el sistema de partits sorgit en la Transició. És un exemple flagrant de profecia autorealitzada, és a dir, una visió falsa de la realitat, però tan poderosa que modifica els comportaments fins a aconseguir que es compleixi. Ara ja és tard però estaria bé fer la prova: deixar de parlar-ne durant una setmana i veure si es dissipa en la natura. El 2010 una enquesta va concloure que un hipotètic partit encapçalat per una professional del sentimentalisme televisiu, Belén Esteban, podia quedar en tercera posició en unes eleccions. És una constant de la prospectiva: davant la possibilitat de donar una resposta idiota, sempre hi ha un percentatge de la mostra que, per ignorància o per sentit de l'humor, ho fa. Qui sap si, després de veure que l'Esteban no tenia un sostre electoral gaire alt, es va activar un pla B, el de l'arrauxada colla de professors de política aprenents de revolucionari, que són els que ara ocupen hores i més hores de debat. Si dediquéssim tant de temps a parlar d'una hipotètica arribada d'extraterrestres, la majoria de la població la creurien imminent i una bona part estarien seriosament disposats a votar-los. Però ara toca contribuir al creixement d'una bombolla d'extrema esquerra, sigui per seguir la moda italiana o grega, sigui perquè a vegades el temor es torna fascinació, sigui per ganes d'anticipar-se a una possibilitat, sigui per preferir que el malestar social, indubtable, es canalitzi d'aquesta manera i no de cap altra. Com en el poema de Kavafis en què la cort imperial surt a esperar uns bàrbars que estan a punt d'arribar però que al cap del dia no arriben –”¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?”– deu ser que aquesta gent alguna cosa bé resol. Creure en l'existència de lleis històriques inexorables té alguna cosa de consolador, si més no per distreure'ns de la certesa que aquests bàrbars que han de venir –mirem com estan a Veneçuela i similars– serien la manera més ràpida d'anar de la ruïna a la misèria.