El club de les desfigurades

Uma Thurman ha estat l'última a entrar a l'anomenat club de les desfigurades, però no tinguin cap dubte que s'hi afegiran més actrius en un temps no gaire llunyà, perquè la dictadura de l'estètica fa estralls a Hollywood. Entre les honorables membres del club que han passat pel quiròfan i han canviat el seu rostre hi podem trobar Renée Zellweger, Demi Moore, Catherine Zeta-Jones, Melanie Griffith... La llista és interminable i és una demostració més de com els estàndards de la bellesa sumats a la crisi de la mitjana edat fan que dones i, no ho oblidem, també homes, s'avinguin a modificar la seva fesomia per semblar més joves, per semblar el que no són. Els resultats d'aquests canvis dràstics són, però, del tot discutibles. Què té a veure la nova Uma Thurman amb la jove que es va marcar un ball que va fer història amb el Travolta a Pulp Fiction? O amb l'heroïna de Kill Bill? Aquella sí que era Uma Thurman, la nova és ella perquè ens ho diuen, no pas perquè s'hi assembli. Si alguna cosa la feia especial era, precisament, el seu rostre tan especial. Un rostre que s'ha desdibuixat a cop de bisturí.

Si Uma Thurman està satisfeta amb el nou look, no ho sabem. Com tampoc sabem si es reconeix quan es mira al mirall. Envellir és llei de vida, i si alguna cosa ens demostren aquestes intervencions d'estètica és que hi ha gent que no sap envellir. Una cosa és fer-se petits retocs, i l'altra destrossar-se la cara. Sortosament Hollywood està ple d'exemples d'actrius que han portat el pas dels anys amb una gran elegància, professionals que no han necessitat el bisturí per continuar triomfant a les pantalles. Dones com Susan Sarandon, Meryl Streep, Isabella Rossellini o Emma Thompson són una mostra que no cal fer-se un lífting que et congela el somriure per seguir en primera fila. Els seus somriures, juntament amb les seves arrugues, són naturals, i elles són reals.