Antològic Carbonell

Ni aquest és el lloc ni un servidor en sap prou, per intentar una crítica a l'obra d'un pintor que ha dedicat la seva vida sencera a l'art del llapis i el pinzell. Però sí crec que és el lloc i l'hora de dir que l'antològica de Xavier Carbonell que ara s'exposa al Museu de la Garrotxa d'Olot, és una finestra des d'on observar, i sobretot endevinar, la immensa obra d'aquest professional olotí de projecció internacional, amb totes les lletres.

És una vida dedicada a la pintura; als quinze anys ja estava ben traçada tota la seva futura trajectòria, sota l'ombra i l'empara artístiques del seu pare, escultor i excel·lent dibuixant amb acadèmia pròpia i professor a l'escola de Belles Arts d'Olot, de la qual va ser un gran director. A l'antològica del Museu de la Garrotxa s'hi reflecteix tot plegat, i hom s'admira de la dedicació tan completa i continuada, amb l'afegit important de tractar-se de l'obra d'un home amb un domini perfecte de si mateix que no s'acontenta amb una mirada superficial, sinó que penetra en la profunditat del que l'envolta per treure'n el més essencial.

No estaria bé que passés per alt de dir que Xavier Carbonell és un gran amic meu, de qui m'admira, entre altres coses, la seva sensibilitat. Sota una aparença calmada i serena, reservada, quasi podria dir-ne críptica, s'hi amaga un home apassionat de la pintura, de la vida, dels viatges, de la música, i curiós de tota curiositat en la descoberta de paisatges, objectes, països i ciutats. És un viatger empedreït: he intentat dibuixar un plànol dels seus viatges a través dels centenars de quadres i dibuixos que n'ha tret, i m'hi perdo. D'Estocolm a Istanbul, de Nova York a Buenos Aires, de Pequín a Singapur, de Londres a Roma, el resultat gràfic seria un seguit de línies sobre el mapa com les de les companyies aèries, un espès ratllat laberíntic. Els viatges li són gran font d'inspiració que trasplanta a unes teles vibrants i límpides on juguen els colors, l'arquitectura i la llum, fascinat també com està pels ambients diürns i nocturns de les grans ciutats. Els seus quadres són una passejada captivadora per un món sempre civilitzat, cautelós, estilitzat. Ah, me'n descuidava: no vaig poder anar a la inauguració el dissabte 31 de gener, i hi vaig anar l'endemà passat, dilluns. Però els dilluns, dia de gran mercat a Olot, el museu i les sales obertes són tancades. Tot el dia.