La força de l'ANC és la unitat

El valor més important de l'Assemblea Nacional Catalana és la unitat. Això no vol dir que tots els associats pensin el mateix ni els components del secretariat ho facin, només faltaria, sinó que l'objectiu pel qual treballen sigui clar i comú. Que tothom defensi la seva estratègia però que finalment estiri en la mateixa direcció. L'ANC beu dels fonaments de l'Assemblea de Catalunya, que tan bona feina va fer. Però dins aquella Assemblea dels setanta els partits competien per marcar paquet i controlar-la, i finalment van decidir trencar-la, fer-la esclatar. Es va acabar la unitat en allò essencial, es va imposar el partidisme, i així ens va anar com a país encara que alguns en van treure profit immediat en forma d'escons.

Ara l'ANC afronta uns mesos clau, decisius no només per a l'Assemblea sinó per al país. Ha de resoldre la renovació dels seus principals càrrecs, entre els quals la seva presidenta i portaveu. Alguns pensen que seria interessant deixar passar les eleccions del 27-S per fer-ho, però aquest és un tema que cal que resolgui l'ANC i que no ha de canviar res si l'objectiu final continua sent el mateix. No importen les persones –que ho són, i molt, d'importants–, sinó la finalitat. Que l'ANC defineixi la seva estratègia però que tingui en compte que la seva força és la unitat. Si fins ara ha aconseguit deixar al marge els partidismes i ha evitat que germinés la llavor de la discòrdia tot i els enfrontaments interns, que facin el favor de veure que són una peça bàsica en tot el procés que ens ha dut a la consulta i al 27-S. Els partits sobiranistes han de treure majoria per anar per feina i bastir l'estat propi. Però ens cal una ANC forta, potent, mobilitzadora, una Assemblea que controli els partits, busqui nous partidaris de la independència, animi els que ja ho són i mantingui alta la moral de victòria. Una ANC apartidista i unida amb l'objectiu únic i clar de la independència.