L'APUNT
Des del cel estant de Barcelona
Barcelona és una ciutat amb cel. Hi ha ciutats que no en tenen, de cel. Barcelona sí. Barcelona té cel perquè s'enfila a la muntanya i des de qualsevol mirador de Collserola la vista que s'ofereix és extraordinària, panoràmica que omple els pulmons d'energia quan el cap es fa altiu i la visió, infinita. Cel que electritza l'ànima quan el matí és d'hivern i l'aire, sanitari; cel que fa somiar quan el crepuscle es trenca en roig, ocres i malves, cel fatigant quan la mar fa espès l'èter. Barcelona és una ciutat afortunada, per tants retalls de cel, tantes carícies, però, sobretot per la divisa de llibertat que transporta l'aire. Qui se'n vulgui amarar –de cel i de llibertat– ho té molt fàcil: barri de Roquetes, plaça de Salvador Puig Antich.