Ull de peix
Cultura
Setmana d'excel·lent collita cultural. El II Premi Marí Gasull de Plataforma per la Llengua, l'ha guanyat Escola Valenciana. A fe que s'ho mereixen. Segona bona sorpresa: el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha recaigut en Joan Veny, un savi tan savi que no permet comparacions.
A més, al Teatre Nacional, estrenen una obra extraordinària: L'Art de la Comèdia d'Eduardo de Filippo, que va fer posar el públic dempeus en una fervorosa ovació. Més de dues hores de text, i tanmateix riures incessants. Sobretot la discussió entre el director teatral i el prefecte (teatre vs. poder) és tan sucosa que t'agafen ganes de cantar (Lluís Homar és en el millor moment de la seva carrera). Correu a comprar-hi l'entrada: no us ho podeu deixar perdre.
Encara més: submergida som estic en la lectura del gran Julian Barnes, ensopego amb aquest fragment: “The things Literature was all about: love, sex, morality, friendship, happiness, suffering, betrayal, adultery, good and evil, heroes and villains, guilt and innocence, ambition, power, justice, revolution, wear, fathers and sons, mothers and daughters, the individual against the society, succes and failure, murder, suicide, death, God. And barn owls. Of course, there were other sorts of literatura –theoretical, sef-referencial, lachrymosely autobiographical– but they were just dry wanks.” És de l'impagable llibre The sense of an ending. Si em perdoneu la meva traducció maldestra, hi diu, aproximadament: “Les coses de què tractava la Literatura: amor, sexe, moralitat, amistat, felicitat, sofriment, traïció, adulteri, el bé i el mal, herois i roïns, la culpa i la innocència, ambició, poder, justícia, revolució, guerra, pares i fills, mares i filles, l'individu contra la societat, èxit i fracàs, assassinat, suïcidi, mort, Déu. I les òlibes. És clar que hi havia altres menes de literatura –teòrica, autoreferencial, llagrimosament autobiogràfica–, però només eren palles mentals.” Genial: no es pot explicar millor.