Per un plat de llenties

Com no podia ser d'una altra manera, al web de CCOO publiquen, entre altres definicions, que es tracta “d'un sindicat que vol representar de forma adequada els interessos del món assalariat, dels i de les pensionistes, de les persones que estan a l'atur, de la immigració i de la joventut”. A més d'aquesta consigna tan encomiable, n'hi ha unes quantes més (totes d'una enteresa moral inqüestionable) que parlen de justícia, de solidaritat, d'independència dels poders econòmics, etc.

Essent curosos amb el que sembla que s'han cruspit aquests barruts responsables de Comfia (la banca financera de CCOO... ja té nassos la cosa!) és probable que no s'embrutessin gaire els morros amb el xoriç i la cansalada que s'hi posa, i deixessin el modest i saborós plat de llenties per als afiliats de peu. Diuen, en canvi, que els desvergonyits delegats de la banca sindical el que han engolit sense mesura en restaurants de luxe han estat un munt d'ostres i llagostins, algun filet que altre, blocs de foie amb torradetes i unes quantes nits d'hotel en locals de prestigi. Maco! Molt maco!

La ironia de tot plegat és que els representants d'un sindicat de treballadors que ha de ser un exemple d'honradesa, contenció i mesura s'han destapat com uns malbaratadors, amants del dispendi i propietaris d'una irresponsabilitat de conseqüències imprevisibles.

Totes les immoralitats són censurables, tots els abusos de poder, denunciables, i tots els mals usos de diners que no són teus, punibles. Ara bé, quan aquesta obscenitat la fa l'apoderat d'una agrupació de treballadors, la ignomínia és majúscula.

I si bé és veritat que de manera impertèrrita ja fa uns quants anys que veiem de forma habitual directius de banca amb sous estratosfèrics i amorals targetes de crèdit sense límit circulant, aquesta darrera deshonestedat ens ha deixat perplexos. ¿A on queda la dignitat de tots aquells íntegres afiliats corporatius que són ara testimonis de la degradació moral dels que els representaven?

Quanta pudor en un femer tan gros.