Sobre la bondat

Tot extrapolant els darrers fets polítics i tocats per les corrupteles en major o menor grau, miro de centrar-me en els sentiments que han creuat de manera transversal. La seqüència de notícies de qualsevol dia en tots els fronts comporta un ventall de sentiments on la malícia regna suprema i és, precisament, en desenvolupar la malícia on es calibra la idoneïtat de la política aplicada. De tot això, en diuen “el sistema”... per això un dels enemics de l'ordre establert s'anomena de manera eufemística Podemos.

Els episodis humans estan teixits amb un component natural de malícia consubstancial al sistema evolutiu que amb el pas del temps ha passat a acceptar-se com a natural, excloent al mateix temps per aliè qualsevol altre sentiment. El ventall d'episodis conflictius al llarg de tota la geografia europea és un mosaic d'exposicions malèfiques que tenen a veure amb un estat constant de regressió.

La notorietat del mal adquireix formes tan canviants que ens permet anomenar-les sota epígrafs religiosos fent un magre servei a aquelles virtuts que són realment ètiques i que haurien de definir els tractes humans. La religió no està exempta d'aquestes codificacions polítiques i malversades, el que sobta és que som una societat que viu d'esquena a allò que podria fer-nos créixer cap a uns aspectes positius plens i concloents. No advoquem que la tendència natural del ser humà és la malícia, sinó que constatem que en la seva ampla majoria de manifestacions la malícia és el camí curt i fàcil per assolir els objectius cobejats.

Les grans veritats polítiques del segle XX han estat en la seva immensa majoria un desastre històric: el proteccionisme anglès, el comunisme o el lliure mercat. Totes aquestes manifestacions han deixat un reguitzell d'episodis contaminats per una graduació d'hipocresies, cinismes i maldats ben allunyades d'una voluntat natural per resoldre els conflictes. Personatges de la talla històrica de Winston Churchill són un paradigma claríssim d'una natural fluctuació entre les diferents virtuts i vicis de la societat que representen. Churchill era un home d'estat que responia amb visions universals i ortodoxes a la majoria de conflictes locals, per això va arribar al seu grau d'excel·lència política contra els poders del Tercer Reich, i la seva integritat política va fer possible la victòria aliada. En canvi els anglesos van saber escollir el proper primer ministre sense comptar amb ell, evidenciant que encara que l'ètica no estigui present en el personatge, el poble la prefereix com a possible guanyador.

Recórrer a la bondat com a clau de volta per explicar l'arquitectura actual i les seves mancances pot aparentar un camí més planer, donades les circumstàncies que considerem la bondat com una qualitat menor del ser humà lligada a una minusvàlua espiritual i més propera a la pobresa d'esperit que a la grandesa de la personalitat que escull el camí de la bondat per ser completa.

Conrear la bondat és una disciplina evolutiva que ens desmarca per complet de les traïdories banals del context polític, i ens emplaça a una visió més versemblant sobre el poder de transformació que existeix en el cor de la bondat humana. Aquest diàleg a tres bandes entre la malícia, la bondat i el ser humà sembla que sigui de fàcil resolució però el camí està ple de trampes i la lluita sempre sembla per endavant que estigui perduda.