No te'n vagis, Forcadell
L'ANC farà la bestiesa de permetre que aquesta dona desaparegui
de representant i aglutinadora
de l'Assemblea?
Diuen que una vegada hi havia un home que no podia respirar. Per la seva sort, va arribar a temps al CAP. El metge de guàrdia li va donar un broncodilatador i una pastilla. L'home es va trobar bé al cap de poc temps. El metge li va dir: “Si es troba bé, podem treure la pastilla.” Al cap d'uns dies, l'home es va morir.
L'ANC ens ha anat bé. L'ANC ha aconseguit mobilitzar la societat catalana i s'ha convertit en la recaptadora de totes les sensibilitats de la ciutadania que vol la independència de Catalunya, recaptadora dels projectes imprecisos d'un desig de llibertat d'una societat balbucejant encara. L'ANC ha aconseguit apropar persones de tota ideologia i, fins i tot, de tota identitat nacional, en una gran plataforma d'actuació cap a la independència. Ha inventat els fulls de ruta i els ha seguit amb aplicació. L'ANC ha aconseguit estendre's arreu del Principat de Catalunya, i cap a la Catalunya del Nord, amb organitzacions adjuntes a les Illes i al País Valencià. Amb extensions a les quatre parts del món. L'ANC ha creat una xarxa compacta i ferma que, com una teranyina, uneix les viles i ciutats de Catalunya, les ciutats petites, les mitjanes. Ha enllaçat a la teranyina els poblets enfilats a l'alt Pirineu, i dins les valls profundes. Per les planúries. S'ha estès per les grans ciutats, on s'ha organitzat en districtes o barris, de manera que Barcelona conté l'ANC del Poblenou, la del Clot, la de Sants-Montjuïc, la de Sant Antoni, la de Ciutat Vella, la de la Barceloneta, la de la Dreta de l'Eixample, la de l'Esquerra de l'Eixample, la de Nou Barris, la de Gràcia, per anomenar-ne alguns. L'ANC s'ha enllaçat, també, amb sectorials. La de juristes, la de cultura, la d'ensenyament, la d'economistes... Ha organitzat els municipis per la independència.
Juntament amb Òmnium, ha organitzat tres populoses manifestacions, la del setembre del 2012, amb una Barcelona plena de gom a gom, d'1.800.000 persones a 2.000.000 –el mateix nombre de gent que vam anar a votar sí i sí el 9-N–. La Via Catalana que recorria aquella Via Augusta que els romans van obrir. Ha dibuixat la V baixa al centre de la Ciutat Comtal, amb 2.000.000 de participants també. Va organitzar una massiva recollida de signatures per la independència i campanyes porta a porta, potser menys encertades.
Quines persones han encapçalat aquest extens moviment del nostre poble? La Muriel Casals ha encapçalat Òmnium. En Vila d'Abadal ha encapçalat l'Associació de Municipis per la Independència. Però el referent incontestable, la persona que des d'un inici de l'ANC fou elegida presidenta per l'organització és, sense discussió possible, Carme Forcadell. La dona serena, tenaç, amb una fortalesa interior que envaeix la seva discreta i atractiva figura. La dona que només hem vist plorar, per emoció. I ara, perquè els estatuts preveuen la renovació del consell i la presidència, l'ANC farà la bestiesa de permetre que aquesta dona desaparegui de representant i aglutinadora de l'Assemblea Nacional Catalana? Ara, quan queden sis mesos per les eleccions? Farem com aquell metge que, perquè el malalt ja semblava curat, li va treure la pastilla?
La societat catalana és tossuda com una mula. Si els estatuts ho diuen, s'haurà de complir. Sé que això rajoneja. Però la democràcia de base és sagrada. Em temo el pitjor. Carme. No te'n vagis.
