el defensor del lector
No hi ha notícies de segona
que la valoració sobre
la importància de la notícia la dóna el lector
Un subscriptor de Barcelona em diu ben convençut: “Queda ben clar llegint el diari que per a vosaltres hi ha notícies de primera categoria i notícies de segona.” Carai, no m'ho havia plantejat mai. Com a periodistes, crec que no hauria de ser així. En tot cas hi deu haver notícies importants i notícies que no ho són tant, però no per les matèries tractades sinó per aquelles raons objectives que ja vam estudiar a l'escola de periodisme i que suposo que encara es deuen estudiar a la universitat. Jo diria més aviat que la valoració sobre la importància de la notícia la dóna el lector. L'altre dia un lector de sempre del diari em comentava: “Quan agafo al matí El Punt Avui l'obro pel mig, trec el suplement d'esports, dic en veu alta «per a en Pep!», i el llenço a la paperera.” Una prova evident que la subjectivitat ve del lector: jo me'l llegeixo de dalt a baix i aquest amic meu, com d'altres que conec, el tiren directament a la paperera. Cada lector, per tant, tria les notícies segons el seu interès. Això, teòricament, no ho ha de fer el periodista. Per evitar-ho, des de sempre els diaris han funcionat en seccions i els redactors de cada secció, en principi, tracten dels temes que més els agraden. Deixeu-me explicar la meva experiència. Vaig començar fent informacions de comarques en els diaris de Barcelona on vaig treballar –deu ser per allò de venir de pagès– i tota la meva vida periodística va estar dedicada a informar sobre temes de comarques, mai he fet cultura, successos, internacional... Resumint per al subscriptor de Barcelona, tots els temes tenen el seu interès periodístic, per tant el tractament més llarg o més curt depèn de la importància de la notícia, que en el nostre cas bàsicament li dóna la proximitat. Som un diari comarcal i això s'ha de notar i es nota, que no vol dir que si es produeix una notícia excepcional molt lluny de casa nostra no li hàgim de donar un tractament molt especial. I ho fem.
Aquesta llarga explicació també em pot servir per contestar l'August Bernat, que va enviar dies enrere un correu al director Xevi Xirgo, que m'ha passat a mi. Diu textualment l'August: “M'adreço a vostè per fer-li avinent el que per mi és una llastimosa mancança d'El Punt Avui. Efectivament,
el diari cobreix per regla general de manera molt precària les notícies arqueològiques, fins i tot a vegades ni tan sols les publica.”
I posa exemples per refermar la seva tesi: “A Valls dies enrere es va fer una descoberta d'un gran fossar que podria ser de la buscada ciutat ibèrica de Kissa. El Punt Avui tan sols hi va dedicar un miserable requadre (dimecres 28 de gener) a la secció de Ciutats, no a la de Cultura, com correspondria als temes arqueològics.” I posa encara un altre exemple d'una notícia de Barcelona, de la qual diu que no hem dit absolutament res.
Hem d'acceptar les nostres deficiències. No som a tot arreu, perquè això demanaria un molt bon equip de corresponsals i no els tenim. En parlem una bona estona amb en Joan Ventura, director adjunt d'informació cultural. Em diu taxativament que el diari no vol fer cap discriminació pel que fa a temes arqueològics. Tot al contrari. El que passa, em diu, és que no tenim tot el territori cobert com voldríem. És el cas que ens comenta el lector sobre unes troballes a Valls. Abans ens arribaven les informacions des d'El Pati. Ara no. El que s'intenta –es tracta d'una tasca difícil– és estar en contacte amb el major nombre de mitjans informatius locals per tal que ens facin arribar informacions que puguin ser d'interès per al nostre diari. En aquest cas concret, August, passa quan parlem d'una notícia arqueològica com de qualsevol altra mena, a no ser que sigui molt important i ens arribi per altres mitjans, com poden ser les agències de comunicació, per exemple. I pel que fa a la secció on es col·loca la notícia, segons em diu en Joan Ventura, certament una informació arqueològica ha d'anar a Cultura, ja sigui en el diari normal o en el suplement de Cultura que surt cada divendres i que tant de prestigi ha adquirit. Però com que l'espai de Cultura del diari sol ser molt limitat i, és veritat, es dedica bàsicament a informacions de cinema, teatre o cançó, quan cal donar una notícia del dia es passa a Comarques Gironines, quan es tracta de l'edició de Girona, o a Ciutats, quan parlem de l'edició nacional. L'important és que surti. Per mi, el lloc és el de menys, tot i que un diari ben ordenat sempre fa més goig. Aprofitant les paraules de l'August, demano als periodistes que no marginin les informacions sobre arqueologia, que al cap i a la fi ens ajuden a descobrir el nostre passat, que sempre és important.
Acabo. Ja hem dit que aquest any serà molt mogut informativament, ja que tenim moltes eleccions en perspectiva. I comencem ben aviat per les municipals. Em consta que s'ha fet una planificació a consciència per donar el màxim d'informació sobre candidatures, programes, anècdotes... Recordo molt bé que el Punt Diari va néixer arran d'unes eleccions municipals, ara farà 36 anys. I ja teníem molt clara la comarcalitat. Confiem que les millores siguin significatives. Per alguna cosa tenim molts més mitjans.