Foto Sans

Probablement molta gent no ho sap, però un dels documents que es conserven a l'Arxiu Municipal de Girona figura inscrit en el registre internacional de la Unesco que es dedica a preservar els tresors històrics més importants de la memòria mundial. Es tracta del Llibre del Sindicat Remença, un antic volum en paper i cobertes de pergamí de 237 folis que data de l'any 1448. És clar que aquest fet no és fruit de cap casualitat i menys de la sort, sinó que al seu darrere hi ha una política continuada i constant en el temps per mantenir viva la memòria, i així, amb el record del passat, poder aplanar el camí als investigadors del futur. Aquest, sens dubte, és l'esperit que va moure en el seu moment la idea d'engegar la col·lecció Girona fotògrafs, uns volums que recullen la feina de professionals gironins que varen deixar no només la seva empremta personal en les imatges sinó també la història viva d'un temps i d'uns paisatges. Ara ha sortit un nou volum, dedicat en aquesta ocasió a l'obra gràfica de Narcís Sans, un petit tast del voluminós arxiu personal que la família ha donat a l'Ajuntament de Girona, compost per 700.000 negatius, vídeos i material fotogràfic divers. Tinc un viu record de l'emblemàtic i històric establiment Foto Sans de la pujada del Pont de Pedra, els carrets revelats amb vivències de viatges convertides en àlbum fotogràfic, el tracte sempre amable, la professionalitat al servei del client. Però darrere el taulell i la cortina per a les fotos de carnet, hi havia la inquietud de l'home que es delia per captar l'actualitat de tot el que passava al seu voltant. Així, les imatges que es reprodueixen en aquest llibre que Rigau i l'Ajuntament han editat ens recorden la Girona que va patir les inundacions, com era la vida en aquella ciutat als anys seixanta, com una multitud de gironins aclamaven el dictador Franco des de les escales de la catedral on el dictador havia entrat sota pal·li o, per exemple, com la meva àvia treia una galleda plena de petroli del pou de casa seva a Amer, un fet, aquest, molt comentat a la premsa de l'època. Les fotografies de Narcís Sans desprenen per damunt de tot l'autenticitat de la vida quotidiana, la notícia feta clixé, la realitat d'un temps viscut en la mediocritat del blanc i negre. La generositat en aquesta mena de donacions de fons personals permet que la ciutat conservi la memòria dels vius a través de la mirada i el llegat dels morts. En aquest sentit, un expedient arxivat és sens dubte un material salvat.