Des del Níger

“La grossa ens va tocar el 16 i el 17 de gener. A la ciutat de Zinder i en altres poblacions properes, una revolta de gent jove manipulada, junt amb desvagats i saquejadors, van atacar esglésies, cases de religiosos, escoles, bars, domicilis i botigues particulars, centres culturals... Qui més va rebre van ser les institucions cristianes i el seu personal. Robar, destruir, incendiar, sense excloure assassinar, eren les consignes donades pels instigadors. L'endemà va passar el mateix a la capital, Niamey, i va agafar proporcions enormes pel nombre dels grups enfurismats que corrien d'un costat a l'altre, assistits malèficament des de la rereguarda amb bidons de gasolina i pneumàtics per incendiar. Les forces de seguretat no varen saber donar la cara als qui guerrejaven bo i cridant el nom d'Al·là tot poderós.

I vet aquí el resultat d'aquests terribles esdeveniments mai vistos ni imaginats: deu morts, destrucció i incendi de 45 esglésies, una dotzena de comunitats religioses, 5 hotels, 35 bars, diverses escoles, cases particulars... Ningú podrà comprendre mai el perquè de tant odi, tanta destrucció inútil, tant greuge a persones i institucions que han posat la vida al servei dels altres!

Les causes, no totes del mateix color: religiós, polític o social. És una barrija-barreja difícil de destriar. La multitudinària manifestació de París a favor de Charlie Hebdo, difosa arreu del món, serveix de provocació amb greus conseqüències també arreu del món. Hi ha un mar de fons que s'ha anat enverinant a causa del treball acarnissat d'integristes i fanàtics que s'han anat infiltrant en el tarannà de la societat. Els mediadors han estat els marabús i predicadors irresponsables que es permeten posar-se Déu a la butxaca per tirar de dret a l'infern qui no creu en el seu déu: amb molta pena constatem que hi ha un sol Déu, però no és el mateix, no el veiem ni hi creiem de la mateixa manera. Mentrestant, la secta Boko Haram actuava fent barbaritats al nord de Nigèria. Vehicula religió extremista i lluita violenta contra tot l'occidental. Es vol exculpar l'islam moderat i tolerant de sempre, però que, de fet, no ha sabut reaccionar a temps ni amb prou força. Ens dol la passivitat de la població, que no ha sortit massivament al carrer, gent cívica, musulmans i cristians cridant junts: “Prou! Mai més!”

Per part de la majoria de fidels, ja hem començat a girar full, amb ganes sinceres de perdonar. La nostra fe i la nostra esperança resten intactes. Haurem de començar de nou i no pas pels mateixos camins fressats.”

És l'extracte d'un escrit enviat ara mateix des del Níger per Josep Frigola, pare blanc empordanès, que fa cinquanta anys que és a l'Àfrica. Són fets actuals i terribles. Res avui al món ens és llunyà!