Votar a l'esprint

Any electoral, ens diuen els mitjans de comunicació, amb tres comicis marcats en el calendari després d'un temps de certa abstinència. De les convocatòries electorals el que més m'agrada és veure la imatge de persones que van a votar, que hi van, podríem dir, malgrat tot, o sigui superant l'aversió que provoca el mal funcionament dels partits que votarem (tan tancats i sectaris) i de les institucions. Té mèrit que a hores d'ara conservem esperances de poder regenerar el sistema. Entrem als col·legis electorals a dipositar el nostre vot en un acte que indirectament és també de reafirmació de la nostra fe en la democràcia. Estem d'acord amb Churchill que la democràcia és “la menys dolenta de les formes de govern”, però estaria bé que no ens hi resignéssim i que procuréssim millorar-la. En aquest sentit no té gens de lògica que, amb tota la parafernàlia que comporta organitzar unes eleccions (la gestió del cens electoral, les paperetes, la logística, els sous i dietes, els càterings, la publicitat, la seguretat...), l'elector surti tan de pressa del col·legi electoral. No es tracta d'organitzar-hi espectacles, ni tertúlies amb els membres de la mesa, sinó de donar-li l'oportunitat de dir la seva sobre altres qüestions. En definitiva: no restringir la participació a ficar una llista de noms (tancada) dins de l'urna. Poca cosa. Tornem cap a casa massa ràpidament. Sabent de la vel·leïtat dels programes electorals, sabent que són en bona part exercicis de fantasia i que estan plens d'idees belles i de projectes de difícil compliment, encara té més sentit que les urnes es multipliquin dins dels col·legis. Haurien de permetre opinar sobre aspectes que avui en dia els dirigents dels partits, tan poc permeables com són, acaben decidint lliurement. A cada nivell d'elecció s'haurien de preguntar les qüestions pròpies del nivell. A les locals, per exemple, les urbanístiques, de serveis o equipaments, i a les nacionals, temes vinculats als drets o a les institucions. Què opineu de la MAT, o de l'impost de successions? Legalitzar la prostitució o perseguir els clients? Quines partides pressupostàries han de pujar i quines baixar? Preguntes importants i de tota mena. Les eleccions, de la manera que les fem ara, a més de ser com un esprint, ens surten molt cares. Són quasi un luxe. N'hauríem de treure molt més rendiment, fer-les més productives democràticament parlant. Els polítics ens representen però ho farien més bé si coneguessin millor les nostres opinions.