Petites passes endavant cap a la independència
Tot i que molta opinió publicada s'entesta a instal·lar la idea del globus que es desinfla pel que fa al procés català cap a la independència, la realitat és que aquesta figura no ha aconseguit obrir-se camí a la premsa internacional, que continua amb la lupa posada en cada moviment que fa Catalunya cap a la creació d'un nou estat europeu.
El portal d'informació econòmica Economica.net de Romania, explicava el nomenament de Carles Viver i Pi-Sunyer com a nou comissionat per a la Transició Nacional, un fet que descrivia explícitament com una acció destinada a “preparar la independència de la regió”. El web romanès detallava que “el cap de l'executiu català, Artur Mas, va anunciar la creació d'una comissió encarregada d'establir les estructures necessàries per fer possible una secessió de la regió espanyola, com ara una administració tributària i un sistema de seguretat social”. El caràcter plebiscitari de la convocatòria electoral del setembre també s'explicava clarament: “Mas, que té un conflicte obert amb el govern central per l'organització d'un referèndum d'autodeterminació, ha convocat eleccions anticipades per al 27-S que vol convertir en un referèndum d'independència de facto.” Finalment, explicava quina serà la feina encarregada al comissionat per a la Transició Nacional: “La comissió també elaborarà un pla estratègic d'infraestructures que asseguri la provisió d'aigua, transports, energia i telecomunicacions, per fer possible una desconnexió de l'Estat espanyol.”
Un altre aspecte que ha cridat l'atenció de la premsa internacional és el debat sobre la necessitat o no d'un exèrcit en un estat català. La revista especialitzada en defensa Jane's Defense Weekly (possiblement la més respectada en la matèria) dedicava un article al tema, amb el títol La República Catalana no tindria forces armades, segons una proposta, i explicava que “un grup independent de juristes catalans han proposat que una secessionista República Catalana no necessitaria les seves pròpies forces armades”. L'alerta era dissipada de seguida, tot exposant la visió oposada del president català: “Tanmateix, el primer ministre de Catalunya, Artur Mas, ha dit que un estat català independent tindria la seva pròpia força de defensa, el seu servei d'intel·ligència i que hauria de ser membre de l'OTAN.”