Censura

Estic escandalitzada, però no perquè Rita Barberà faci ús del seu profund menyspreu per la nostra llengua, sinó perquè una diputada del PP valencià, Mayte Parra, ha fet de crític literari i a sobre ha practicat la censura. Negant-se a proclamar el 2015 any Ovidi Montllor, en el vintè aniversari de la seva mort, aquesta senyora ha citat paraules de l'Ovidi: “Tinc senyera on blau no hi ha, / dic ben alt que parle català / a la manera de València.” A hores d'ara el fanatisme lingüístic encara cueja. Tant se val què diguin les universitats, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Academia de la Lengua Española. La indocumentada diputada ha fet seu un dels més roïns episodis de persecució i anorreament de la llengua catalana. La seva.

¿Com és que la inculta diputada no rebutja allò de “para ofrendar nuevas glorias a España”, o Machado dient dels espanyols que “desprecian cuanto ignoran”, o Josep Maria de Sagarra dient: “Són espanyols la manola, el rector i els magistrats / els nats en terra espanyola / i els fills d'aquests desgraciats.”? No ha sentit a dir que la censura és anticonstitucional?

La majoria absoluta ja les té, aquestes coses. Ara bé: podeu dir Ovidi, ecs, ai, uf, però el poble continuarà cantant les seves cançons, i la gent culta continuarà afirmant que català i valencià són la mateixa llengua. A veure si ho entenen: una llengua és un paradigma, un model; els parlants parlen sempre dialectes. Tant dialecte és el que parlen a Barcelona com a València; en el primer cas, català oriental, en el segon, català occidental.

I encara una altra remarca: ¿sap la senyora diputada que personatges com Joan Fuster o avui Joan Francesc Mira són productes valencians que estan molt més amunt que tota (sencera) la producció literària i erudita de tota la dreta valenciana? ¿Sap que ni vostè ni la senyora Barberà estan defensant València sinó Espanya?

Visca Ovidi Montllor, que encara destorba.