Inquisidors de fireta
Una investigació parlamentària en aquest ‘tempus' històric que viu Catalunya hauria d'haver esperat el dictamen de la justícia
Preparem-nos pel que ha de venir davant el 27-S per part de l'espanyolisme unitari. No seran només acusacions i discussions polítiques, hi haurà la política més bruta i baixa, les clavegueres aniran plenes de brossa, residus, detritus i també de l'intent de compra de consciències perquè hom canviï de bàndol a base del fons de rèptils que ningú sabrà d'on vindrà. També una allau de més amenaces, crides a la por o el més brut que hom pugui imaginar. Tipus espionatge Camarga, quin nivell les dues femelles del florero!, calúmnies i atacs contra Mas, Junqueras, Trias, Fernàndez, Ortega, Forcadell, Muriel Casals, Camats, Laporta o Bartomeu i qualsevol que destaqui en la lluita per poder decidir i crear un estat nou dins la UE.
UN MAL favor han fet a la política els diputats de la comissió d'investigació del cas Pujol al Parlament de Catalunya. Semblaven uns tendres escolanets deixebles de Torquemada que haurien suspès les oposicions a funcionaris de la denúncia. No han fet la feina per la qual se'ls paga, malgrat que en aquesta segona tanda de la comissió Pujol han tingut temps de sobra. De pena, tot plegat, hostilitat fins i tot personal en algun, que a més a més els ha impedit anar al fons de la problemàtica política que hi pogués haver. La política partidista no té límits.
ERC ara s'adona sotto voce del seu error, que la compareixença d'Artur Mas ha beneficiat el president. No s'entén que ERC no veiés que el PP, C's i el PSC del PSOE, no volen de debò saber res de la imputació del cas Pujol, sinó llimar i corrompre per desgast el procés sobiranista. Que el PP o el PSC pregunten sense posar-se vermells, amb un presumpte afany nítid i honest quan els seus actes de corrupció es multipliquen arreu on manen en milions d'euros sobre el que, purs ells, demanen a Catalunya.
Hi ha molts punts de fons de la investigació parlamentària del cas Pujol per esclarir. Però em sembla fora de lloc la comissió política parlamentària quan el cas està sent valorat pels tribunals. Una investigació parlamentària en aquest tempus històric que vivim hauria d'haver esperat el dictamen de la justícia; la resta és pornografia partidista, fer escarni personal i familiar, un ànim de venjança, d'inculpar persones d'inici només imputades. Una comissió ha de dirimir responsabilitats polítiques; la resta, als tribunals.
Hem de saber el que hi ha realment de frau, d'evasió de capital o de possible corrupció. Cal repetir totes les vegades que calgui als partits que volen construir un país lliure i honest, els que defensen la llibertat i el dret a decidir, que abans de res, el que dictaminin els jutges. Tampoc és ser massa viu fer el joc als partits que avalen els GAL, Bárcenas, Lapao, Boadella, Cañas, Gürtel, Urdangarin, aforament exprés al caçador d'elefants, un País Valencià podrit de corrupció, trampes i més trampes al llarg dels TGV i aeroports, escàndol d'Andalusia, etc., i no defensen la democràcia permetent els vots de la gent.
ERC, IU-EUIA, CUP, CiU amb els inquisidors de la xarxa espanyola unitarista no han de pactar políticament res de res. Relació educada i formal, només faltaria, i prou. Acords democràtics i pactes amb els qui permeten el lliure exercici de la democràcia, amb fets, no paraules.
Per cert, Laporta ha tingut una dignitat que l'honora, en defensar als jutjats el català a Catalunya! Els problemes polítics i de recel excloent que sofreix C's a Espanya per ser catalans no els hauria imaginat ni el millor guionista de Polònia. Si estudiessin o coneguessin la història de la relació d'Espanya contra Catalunya potser ho entendrien.
