Maria de Natzaret

A Natzaret hi havia una mosseta que vet ací que va quedar sorpresa quan un àngel va dir la primera avemaria entre les milions que havien de sonar a tot el món. Déu vos salve, Maria, plena de gràcia. L'Esperit Sant va omplir el seu ventre. Semblava com totes les altres i ho era i no ho era perquè era innocent. I va concebre. Maria tenia la llibertat dels cristians, de debò no va dir res a Josep i se'n va anar a buscar un altre ventre de dona per cantar juntes, però m'imagino que girant-se cap a Natzaret on hi havia el seu home va dir-li-ho, sense que ell ho sentís. Josep, em fio de tu. A ca la cosina van trobar-se les dues dones abraçades cridant de joia i tocant-se el ventre, talment ho vaig veure a dues dones a Egipte. I ves que a Maria li va esclatar la innocència en un càntic que ja era tot l'Evangeli. La meva ànima magnifica el Senyor. I continua anunciant la capgirada que farà el seu Fill. Els pobres vivint a dojo i els rics pelats. Ara hi caic. La Mare d Déu ja duia un càntic del tot en el Nou Testament. Anunciava amb tota la poesia les benaurances. Va tornar a Natzaret i se li coneixia la maternitat. El seu home se la va mirar sorprès. I ara cal que m'expliqui. Maria i Josep no havien fet el festot de casament, però estaven promesos amb un lligam com si fossin casats. L'home podria conèixer la seva dona, però no era corrent i vet ací que Josep va trobar-se ensopegant amb la llei de Moisès. Seguint aquesta llei, l'home només havia d'aplegar la gent del poble dient que la seva dona estava prenys i que la criatura no era seva. Segons la llei, m'hi torno, Maria havia de morir apedregada, però Josep era prou home i fill d'Abraham per endevinar la innocència de Maria. Va decidir fer el paquet i anar-se'n, respectant el misteri que hi havia en la seva dona. Amb un home així els àngels fan hores extraordinàries i per un d'ells Josep va saber d'on li venia aquell nadó i va prendre Maria a casa. A la cova de Betlem va néixer Jesús entre pastors i àngels i milers que dormien.