La Catalunya dividida

La societat catalana s'està dividint. Però no en el sentit melodramàtic i de franquisme larvari tan propi d'aquell guió de sèrie televisiva de baix pressupost que escrivia el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, quan presentava famílies catalanes enemistades la nit de Nadal (snif!) per culpa del malèfic sobiranisme. La societat catalana s'està dividint en: 1) defensors de la democràcia, 2) detractors de la democràcia, i 3) còmplices passius dels detractors de la democràcia.

Els detractors de la democràcia són els de les amenaces violentes, els que relacionen el procés sobiranista amb el Tercer Reich, els que practiquen el xantatge tot enviant foscos emissaris amb missions de neutralització de l'enemigo (curiositat: caldria fer un estudi sobre quantes personalitats catalanes de relleu social i sospitoses d'abraçar la causa independentista han estat desactivades perquè han rebut la visita d'un petit Nicolás amb un plec d'acusacions a sota el braç).

Els còmplices passius dels detractors de la democràcia són aquells que estan disposats a empassar-se qualsevol gripau i a tolerar qualsevol vulneració dels principis democràtics. Són els que callen davant de les infàmies instruïdes contra Artur Mas i Xavier Trias. I callen davant de l'expulsió de la professora Clara Ponsatí de la càtedra de Georgetown. I callen davant dels episodis de censura de l'escriptor Albert Sánchez Piñol. I tornen a callar davant de l'expulsió del jutge Santiago Vidal. Són també aquells federalistes d'esquerra o terceraviistes que encara continuen tractant els independentistes com a menors d'edat, com a malalts mentals o com a súbdits. Aquests còmplices dels detractors de la democràcia sovint gasten un paternalisme autoritari: et fan saber que “estimen Catalunya”, que t'estimen a tu i tot si cal, i que fins et comprenen. Et comprenen tant com per no deixar que volis per tu sol i com per voler-te salvar de tu mateix. Diguem-ho clar: no necessitem ni la seva estima ni la seva comprensió untuoses, falses. Necessitem, només, respecte i tracte d'igual a igual. És a dir, democràcia.