De set en set
Pluralitat
La realitat és molt més complexa que la voluntat, i ara més que mai la realitat de les militàncies polítiques, sobretot als partits d'esquerres, indica més pluralitat que la predicada per la doctrina oficial de les mateixes formacions. Per això el bloc ecosocialista, i fins i tot els seus socis comunistes, han administrat l'ambivalència fins on ha estat possible, aparcant alguns debats als calaixos dels temes pendents.
La realitat, la dura realitat, fa que ara hagin d'afrontar definicions doloroses, amb tensions evidents i desercions lamentades. A Sabadell, una ciutat que fou vaixell insigne del vell PSUC, s'ha oficialitzat l'aposta ecosocialista a favor d'una Catalunya dins l'Estat espanyol confederal, potser una posició majoritària a ICV, però no pas compartida per tota la militància. Talment, una situació complicada, quan Podem i la CUP mosseguen el pastís dels hereus psuqueros des d'una i altra banda del plat i, encara, amb l'absoluta seguretat que, sigui quin sigui el camí triat, suposa reforçar un bàndol per debilitar l'altre, fins perdre algunes plomes sense la seguretat de guanyar-ne d'altres.
Tinc amics en les bases de la franja ICV-EUA –no sé si els puc posar junts o no– i aquesta setmana he assistit a debats força apassionats, en què fins i tot algú que fins ara havia defensat l'ambigüitat enarbora banderes tricolors o senyeres estelades contra companys de militància o socis de coalició. Això, en converses de militants de base, pressionats per la idea que viuen moments difícils i immersos en la sortida del cicle electoral que, en moltes poblacions, viu la campanya de les municipals com el qüestionament de les seves posicions històriques. Els darrers dies, entre els amics ha sorgit una nova fracció (un esport al qual està tan aficionada l'esquerra), la dels romevistes, que fan bandera de Raül Romeva i trenquen peres amb qui malparla de “la república catalana”, quan no fa gaire tots eren leninistes. I tot davant unes eleccions municipals en què amics polítics de sempre votaran opcions diferents o, el que és pitjor, ni tan sols votaran.