LA GALERIA
Aiguats i inundacions
el bestiar
i com els desapareixien els conreus
Aquest final d'hivern ha portat molt de fred, molta neu i també molta aigua. A Nord-amèrica, especialment el nord-est del seu territori, la ciutat de Nova York inclosa, els gruixos de neu han convertit aquells paisatges en una postal de Grenlàndia. A la península Ibèrica, el seguit de baixes pressions i ventades polars que han afectat la zona càntabra han provocat greus inundacions, sobretot al llarg del curs del riu Ebre, que a Catalunya ha apaivagat la seva tremenda força gràcies als embassaments que frenen l'empenta del cabal. Aquesta inevitable, si bé segons algunes opinions, controlable, sortida de mare ha fet malbé carreteres, ponts, collites de tota mena, granges ramaderes i habitatges i establiments de les poblacions negades per la tremenda riuada. D'entre les queixes que hem pogut sentir, hi ha les dels afectats per la desgràcia, els que han vist com se'ls ofegava el bestiar i els que han vist com els desapareixien els conreus de fruites i verdures, ara extenses planures d'aigua bruta i fang. I eren queixes dirigides als governants, en què se'ls acusava de manca d'informació sobre les dimensions de la revinguda i de no haver drenat i netejat quan era el moment, la llera i les ribes de l'Ebre.
El juny de l'any passat, es va celebrar a Pamplona un seminari a propòsit del projecte transfronterer Territoris Fluvials Europeus, en què participava el govern de Navarra. L'objectiu d'aquest projecte és la recuperació dels espais propis dels rius, aplicant les directives europees que els afecten, espais que constitueixen el territori fluvial que abasta la llera del riu, la riba i l'anomenada plana d'inundació. Es tracta, doncs, de l'àrea en què ocorren els processos propis dels ecosistemes fluvials, com són l'erosió i els desbordaments. Segons els experts presents en l'esmentat seminari, la recuperació del territori fluvial hauria de permetre reconquerir la seva dinàmica hidrogeomorfològica, millorar l'estat ecològic de les aigües, afavorir la biodiversitat i intervenir de forma natural en les avingudes, minimitzant els danys socioeconòmics que poguessin provocar.
Les queixes dirigides als culpables de la devastació, els polítics que, diuen, no van fer res per evitar-la, ignoro si són justes o no, però sembla que la feina de reconquerir la dinàmica hidrogeomorfològica d'un riu com l'Ebre, no deu ser gens fàcil fer-la en dos dies.