Independència per justícia

Diversos episodis ens han recordat aquesta setmana que una de les mancances democràtiques més flagrants de l'autogovern de pa sucat amb oli que ens van vendre durant la Transició és la inexistència d'una justícia pròpia. Tenim un executiu (amb pocs poders), un legislatiu (que veu com cada llei que aprova acaba al Constitucional), però no tenim poder judicial. La nomenclatura enganya (hi ha un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per exemple) però la justícia a Espanya és com l'exèrcit: només n'hi ha una, i és espanyola. Ningú no gosaria dir que el soldats que hi ha al Cuartel del Bruch, per exemple, són part de l'exèrcit català. No hi ha exèrcit català, i no hi ha justícia catalana. La justícia és centralitzada i es goberna des de Madrid, per això es destinen jutges a Catalunya sense cap coneixement del català. Per això un magistrat pot suspendre judicis a Vic per no entendre el català. Per això a tota la Ciutat de la Justícia no es pot trobar un sol intèrpret de català que pugui traduir Joan Laporta. Per això veiem per la tele un documental on surten sense cap vergonya jutges que fa anys que treballen a Catalunya i no han fet cap esforç per aprendre la llengua del país. No la necessiten. Ni ells ni els jutges catalans que tampoc no la fan servir per exercir. No es tracta de tenir jutges catalans, es tracta de tenir una justícia catalana. La manca de justícia pròpia és un dèficit democràtic intolerable que només es resoldrà amb la independència.